Si al primer Ajoblanco vam ser agitadors, al segon ens vam professionalitzar per generar una bona revista cultural en l’àmbit hispà. Destaquem la relació humana i cultural amb Llatinoamèrica. Recorrem Àfrica, Europa de l’Est i el Japó.
Després dels successos de Tiananmen del 1988, bloquegem el comerç internacional de la Xina durant més d’un mes mitjançant “el fax de la llibertat”. La lluita contra el buit de valors, la denúncia de les falses democràcies i una actitud molt crítica davant els poders que asfixien el progrés social i polític també van ser les armes d’una revista que mai no es va voler acomodar.
La vida, l’esbarjo, l’humor, la multiculturalitat i un urbanisme humanista van ocupar part de les nostres inquietuds. I ho vam fer des de la independència i la vocació per un periodisme crític i anticipat.
