— Ajoblanco 41. Gener 1979.
Ha mort Marcos Ordóñez i sento un gran dolor. Curiosament, cap mitjà no ha esmentat que la segona revista en què va col·laborar, després de Fotogramas, va ser el primer Ajoblanco.
— Ajoblanco 49. Febrer 1993.
La seva obsessió és la pintura. No és arrogant, ni tampoc egocèntric. És artista. El país Dogon l’ha adoptat i l’enforteix amb els principis de la solidaritat eterna de l’Àfrica i els secrets dels déus animistes. És a un pas de ser…
“Les pel·lícules dels setanta no depenien de les modes, reflectien perspectives personals. Tenien alguna cosa a contar”, afirma el talentós actor Josh Brolin a 1975: El fi d’una era. “Volien ajudar la gent a comprendre per què la societat estava tan fotuda”, afegeix el productor Peter Bart en aquest documental que explora l’any cúlmen del cinema més singular, lliure i desafiador que ha donat la història.
“La gent volia ser més lliure, però el preu de la llibertat és la mancança de relacions afectives. La depressió. No tenim motivació per fer res”, defensava Michel Houellebecq en una entrevista amb Ajoblanco publicada el desembre de 1999.
Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s’estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que només al capvespre recuperaven el seu relleu.
Obro els ulls. La llum del matí es filtra a través de la cortina il·luminant tènuement l’habitació encara fosca on hem passat la nit…
Poemes de Juan Bufill, publicats als llibres “Antinaufragios” i “Palabras ojos”, editats per Vaso Roto Poesía
Paul Valéry, en el seu Ego scriptor, sostenia que «El poeta no té per finalitat comunicar un pensament, sinó despertar en els altres un estat emocional en què neixi un pensament anàleg (però no idèntic) al seu. La “idea” exerceix (en ell com en els altres) tan sols un paper parcial».
L’equip Ajoblanco, a finals de 1975, va decidir encarregar als col·legues valencians un dossier dedicat a unes Falles com les festes de primavera per antonomàsia, protagonitzades per la sàtira i el foc.
Famílies trencades, atur, dissolució de la vida en comú… Gran Bretanya tanca els ulls i s’horroritza. Una generació salvatge ocupa els seus carrers. — Publicat al núm. 94 d’Ajoblanco (març de 1997)
Una infinitat de carrers interminables s’empassen el taxi. És de nit i acabo d’aterrar en la megalòpoli més gran del món. Pressento un dels reptes més difícils de la meva […]
Amb motiu del 50è aniversari de Horses, l’icònic àlbum de Patti Smith publicat originalment en 1975, i coincidint amb l’aparició de noves edicions especials que inclouen temes inèdits, rareses i […]
Amb el suport de
