Una bona manera d’entendre un sistema complex és alterar-lo i després veure què succeeix.
Paràsits és una casa volta del revés que mostra amb absoluta claredat de què està feta la vida dels nostres dies (i el que ens succeeix en viure-la). El més important de la pel·lícula és l’escala.
Es pot desallotjar uns cossos d’un edifici buit, però no es pot desallotjar una idea. Es pot clausurar la seu física de La Ingobernable, però no el desig vívid de cents de milers de persones de ser ingovernables.
Francisco Casavella va llegir el reportatge de Vicente Gracia, un periodista essencial a l’Interviu dels 70 i 80 i pare de Jordi Gracia, sobre El CHINO barceloní: Els xoriços autòctons desbancats pels gans estrangers. Publicat al número 2 del segon Ajoblanco (novembre de 1987). El que va inspirar Casavella per escriure Triomf i col·laborar amb el segon Ajoblanco.
Rescatem del nostre arxiu Ajoblanco el Dossier Constitució que publiquem el novembre de 1978, al número 39 de la nostra revista. Llegir-lo avui dona la mesura de les fallades de la carta magna que el sector crític independent i llibertari va dilucidar ja llavors. D’aquells pols venen aquests llots.
Pasolini se serveix de la poesia per expressar —treure des de dins— la matriu profètica d’una missió que es confronta amb la vida i acaba abocant-s’hi, confonent-se.
El Maig del 68 va ser la major vaga general de la història de França i l’única insurrecció generalitzada que va experimentar el món capitalista a la segona meitat del segle XX.
Biòpsia d’Agustín Rueda. Publicat al número 33 de maig de 1978 de la nostra revista, en la seva primera època.
Forges va ser un humorista insubstituïble.
Va popularitzar el llenguatge del carrer des de l’acràcia que va inventar.
En el primer número que Ajoblanco va dedicar a Durruti, desembre 76, Carles Bosch va publicar una conversa poc ortodoxa.
Charles Manson va morir ahir 20 de novembre de 2017 a l’edat de 83 anys.
Recordem l’entrevista que van realitzar Nikolas Schreck i Brian King/Wiener i que va sortir publicada al número 11 de la segona època d’Ajoblanco.
Va ser l’única entrevista de Manson publicada a Espanya.
Potser semblen actuals, però les cites anteriors tenen els seus quaranta anys. Tot i que ens recordin el que hem vist als carrers i places ibèriques des del 2011, el seu origen és més remot: les he seleccionat a l’atzar d’alguns números de la primera etapa d’Ajoblanco, entre els anys de 1974 i 1980.
Andrea Palaudarias escriu i Pepe Ribas conversa amb Josep Maria Esquirol el filòsof de la resistència. Catedràtic de Filosofia a la Universitat de Barcelona, on dirigeix l’ equip de recerca Aporia.
Un passeig per l’efervescent Madrid rebel de l’autogestió, les ocupacions i el paradigma del “comú”. La capital, a la qual el 15M va transformar profundament, ha passat de les okupes clàssiques a moviments socioeconòmics que incentiven una altra forma de producció i de vida.
Amb el suport de
