Un passeig per l’efervescent Madrid rebel de l’autogestió, les ocupacions i el paradigma del “comú”. La capital, a la qual el 15M va transformar profundament, ha passat de les okupes clàssiques a moviments socioeconòmics que incentiven una altra forma de producció i de vida.
El 12 de maig de 1994 visc sense saber-ho l’aniversari que va tancar per sempre la meva adolescència. Des del pati de l’esbarjo de l’Institut d’Educació Secundària Cervantes, molts alumnes ens assomàvem a una Ronda de Toledo infectada de Policia Nacional. No sabíem que aquell dia es desallotjaria el Centre Social Minuesa. Tampoc que l'”okupa” que freqüentàvem des dels 16 anys, amb la seva pancarta de “Dret a l’habitatge”, adquiriria la categoria de mite. Recordo que sortim, entre classe i classe, mesclant-nos amb veïns i militants que donaven suport a l’okupació.
Recordo la meva mare dient-li a un policia: «Estic aquí per donar suport a aquests xavals». En la meva memòria hi ha fum, bales de goma. Detinguts. Gent (nosaltres) corrent.
Cert: la memòria enganya, exagera. Però també dona un sentit a fets dispersos que amb un pòstum de dècades il·luminen un paisatge, una ciutat, una època: ningú imaginava llavors que aquell esperit rebel i transversal de Minuesa acabaria contagiant tota una ciutat. Pocs sospitaven que Madrid, vila i tall, després de dècades d’experimentació social, explosió 15M mitjançant, seria un dels principals pols d’Europa de l’autogestió i dels anomenats comuns urbans.
Un fet: la vida al Madrid 2017 no encaixa amb el relat oficial: desborda el vestit a mida dissenyat pel règim del 78. El Madrid Capital del Regne, als carrers i vides de la ciutat, és un relat ínfim, marginal. És un llenç esquinçat. Un ressò desgastat en els televisors i les portades de premsa de paper.
Vint-i-tres anys després de l’Aniversari Que Va liquidar La meva Adolescència, tornar al “*insti” és apuntar-se al món que es començava a enunciar en Minuesa. Al costat de l’antic Laboratori 1, okupa que va prendre el relleu de Minuesa en la zona, ha crescut el mural “Reciprocitat”, de l’artista argentina Hyuro. Davant del *insti, s’alça La Tabacalera, el gegantesc centre social autogestionat de l’antiga fàbrica de tabacs de Llavapeus. En Ambaixadors 41, el mercat Sant Ferran viu el seu assaig de món: funciona amb assemblea i les cooperatives abunden. Alguns llocs del mercat, com l’heterodox Lloc en Construcció (PAC), són espais militants. En Ambaixadors 52 segueix visqui la Eskalera Karakola, que participava en El Laboratori 1 amb el seu lema “autonomia, feminismes i autogestió”. En Ambaixadors 41, el Banc Expropiat La Bala plena de vida una antiga sucursal de Bankia. El solar d’Ambaixadors 18, presidit pel grafiti del Rei de la Ruïna i la frase “Socialment iguals. Humanament diferents. Totalment lliures”, acull mercats ambulants d’economia alternativa.
Les intuïcions de Minuesa es palpen avui en la vida del barri. I des de les talaies socials del carrer Ambaixadors es visibilitza un altre Madrid, altres barris, altres economies. Si Madrid 1987 era aquell “mar de quitrà, feu estatal” contra el qual malparlava Barón Rojo, el Madrid 2017 és un exuberant huracà d’experiències col·lectives.
Fotos: Álvaro Minguito
