Una vida trencada a cops. Tota mort sacralitza, però en aquest cas, en convertir el fet en succés, la premsa l’ha distorsionat, quedant-se amb el monstruós, el diferencial, ensorrant a Agustín Rueda fins a robar el seu record a la gent que va el va tractar. En aquest tipus de mort, assassinat, mort per alguna cosa o en nom d’alguna cosa és fàcil caure en un oblit interessat o esdevenir heroi, fetitxe de pocs. Agustín mai va voler ser heroi. Tractarem aquí d’acostar-nos a la seva biografia i als seus escrits, per recuperar la seva imatge d’home normal, que fins i tot mor de forma -encara més cruel i aberrant- «normal», perquè és normal que certa gent sigui cruel i aberrant, i que la víctima sigui un Agustín Rueda Sierra, treballador i llibertari.
Va néixer el 14 de novembre de 1952 en una barraca de la Colònia de Sallent, poble miner amb important percentatge d’immigrants. Mare teixidora i pare miner que, amb el drama de la misèria habitual en l’època, no aconseguiran una cosa semblant a un pis fins al 56, concedit per l’empresa. Aquesta Colònia on neix serà objecte de reflexió constant al llarg de la seva vida; el seu pensament va remetre a ella en tot moment. Acudeix a l’escola -una altra fita- fins al 8-7-66 en què finalitzats els estudis primaris topa amb la seva condició d’home pobre: ha d’aconseguir feina. Quatre anys d’aprenent de matricer en una empresa auxiliar de l’automòbil (Metalauto llavors, AUTHI després, en canviar de propietaris. Ara COM M ETASA Y) a 8 km de la Colònia.
És fàcil endevinar els components del quadre que el porten a tenir ja en aquests moments una consciència inicial d’explotat.
