La poesia va prendre possessió novament de la Plaça Saint Sulpice a París. Ubicada al cor del barri de Saint Germain des Prés, del «6eme arrondisement», on uns altres filòsofs i escriptors com Simone de Beauvoir i Jean Paul Sartre freqüentaven el cafè «Deux Magots» i no lluny del boulevard Montparnasse que entre els nans 20 ‘i 50’ va ser hervor d’artistes i poetes.
Dos esdeveniments majors, la Fira de la poesia, en la seva primera quinzena i, la festa de la música en la segona de juny, van confirmar que París segueix vivint les expressions artístiques com un element essencial i que la perifèria és sempre present al centre.
Propulsor de la presència concreta de la poesia com a membre vital i integral de la vida cultural francesa, aquesta edició va tenir com a tema central «Les états généraux de la poésie»/ “L’estat general de la poesia”. Llançar una crida d’alerta i interrogar la visibilitat de la poesia avui.
Efectivament, lluny dels nombrosos estands que van acollir editors, il·lustradors, llibreters i més de 250 autors i lluny de l’escena central que va acollir debats, trobades musicals i lectures, palpitaven també altres tenaços batecs perifèrics. A la llibreria “Michèle Ignazi”, a l’altre costat del riu Sena, a l’altra riba « rive droite » com les distingeixen els parisencs (orella esquerra/ “rive guache” al sud del riu Sena i “rive droite” al nord del riu), amb la presència d’unes 30 persones, se celebrava la realització d’una enorme aventura editorial i la reparació d’una absència en el món editorial francès: la presentació de la primera traducció i edició bilingüe a França de l’obra del més gran poeta de la llengua espanyola en vida, Nicanor Parra, «Poèmes et Antipoèmes. Anthologie, 1937-2014», edició bilingüe, editada per Seuil i amb la col·laboració de La Maison de Amerique latine.
La irreverència de la poesia de Nicanor Parra, s’aixecava una vegada més, per recordar-nos que la poesia és potència d’avantguarda. Els nostres actes quotidians tenen potència poètica i són els nostres actes polítics. Rebel·lia i pràctica de l’escriptura que Roberto Bolaño, compartia amb Parra, o com ell ho deia clarament: “Jo li ho dec tot a Parra”, recordava Felipe Tupper qui va tenir la difícil i àrdua tasca de seleccionar els llibres i poemes de Nicanor Parra per a aquest llibre.
Els lectors francesos descobreixen la seva “anti poesia”, que una vegada més, sacsejarà els discursos amenaçants de temps de terrorismes, violències polítiques, passatges socials i polítics en tensions i crisi. Per il·lustrar la ironia humorística i d’actualitat d’aquest poeta, Tupper va llegir i mostrar l’artefacte que porta un dibuix: “l’esquerra i la dreta unides mai seran vençudes” (Artefactes 1972).
Dues passions, dos somnis impossibles que es van reunir. El traductor Bernard Pautrat, qui tradueix poemes de Nicanor Parra des de fa 26 anys. A mesura que traduïa, va intentar durant anys, interessar algun editor, sense resultat. I, Felippe Tupper, qui recorda que un dia Roberto Bolaño li va dir, que “li devia tot a Parra” i que Parra, més tard, li havia dit, “jo li dec a Bolaño” (fent al·lusió al premi Cervantes amb el qual havia estat guardonat).
Tupper i Pautrat van unir les seves raons i passions per realitzar aquest somni i edició, com a prova de la persistència de la poesia i la seva rebel·lia. La poesia és un acte i no un ocell lic tancat al parnàs, com diria Parra.
“Pintor o Poeta?
Per als escriptors soc pintor
& per als pintors… antipoeta:
Les opinions estan dividides”
Si algú ho posa en dubte, n’hi ha prou de recordar que l’actor francès Fabrice Luchini, fa tres anys que està representat una peça de teatre intitulada “Fabrice Luchini Poésie?”. Sempre les sales on es presenta estan repletes. Hi haurà dues altres representacions, es diuen que les últimes, el mes d’octubre, i ja està tot complet. I com Que Luchini diu: en escena no hi ha definicions del que és la poesia, això que vivim en la representació mateixa és poesia.
Fotos: Nira Reyes Morales. Drets reservats.
