Va néixer al costat de la Ria i acaba d’arribar de la frontera. Té tanta capacitat per realitzar els seus emprenyaments com el diable i la mirada afilada d’un jesuïta de Deusto. Àlex de l’Església aflora perversions amb el poder de la seva imaginació. Intel·ligent, got i implacable, conjura les arts del vici més fantàstic del segle XX: el cinema.
D’aquesta manera comença l’entrevista a Álex de la Iglesia a Ajoblanco al número 94 del mes de març de 1997. A punt d’estrenar “Perdita Durango”, l’entrevista és impagable. Passin i llegeixin. Cinema compromès en estat pur.
Text: José Ribas
Fotos: Chema Conesa
