“Canviar la vida, transformar la societat”, va escriure Rimbaud al segle XIX.
El Maig del 68 va ser la major vaga general de la història de França i l’única insurrecció generalitzada que va experimentar el món capitalista a la segona meitat del segle XX. Va tenir dos components: el primer, l’explosió de l’individualisme hedonista, que va propiciar l’alliberament dels costums després de la legalització dels anticonceptius, la lluita pel reconeixement dels drets dels homosexuals i la majoria d’edat dels moviments feministes, així com la generalització de l’ús de la marihuana. L’altre component va ser el protagonisme anònim, col·lectiu i transversal d’una nova generació d’obrers i estudiants sense ideologia prèvia, que van possibilitar una renovada concepció del llaç social, la comunitat i el pervenir.
Hi va haver una insurrecció no jeràrquica, basada en l’acció i l’activisme polític espontani. Un esclat en contra de les injustícies del sistema capitalista, que va refusar prendre el poder i va combatre de forma radical la idea que el canvi social ve determinat des de dalt. Va posar sobre el tapet el valor de la igualtat, que mai ha estat sinònim d’uniformitat, va qüestionar el concepte d’avantguarda i es va adonar que tota representació política, sindical i intel·lectual desactiva el representat. En definitiva, va escombrar les categories i definicions socials de l’expert i va forjar aliances i trobades imprevisibles entre sectors socials diversos que van treballar junts per resoldre els problemes de forma col·lectiva durant les ocupacions. Obrers, estudiants, pagesos i molts altres van arribar a qüestionar la societat mateixa en conjunt i no en funció dels seus propis interessos socials. Els enemics a batre van ser el capitalisme, l’imperialisme nord-americà i el gaullisme.
La vaga general no només va afectar París, sinó que va aturar tot França. Cal recordar les formes de solidaritat viscudes a les fàbriques de províncies. “Vietnam és a les nostres fàbriques”, proclamaven els obrers de Ruen, Toulouse o Poissy. O els atacs dels pagesos a McDonald’s i als aliments transgènics, precursors a Europa de l’ecologisme actual.
Sol ignorar-se que el general De Gaulle, líder de la França Lliure davant Hitler, va viatjar en helicòpter a la base militar de l’Alemanya ocupada per França, a la Selva Negra, per entrevistar-se amb el general Massu, el gran repressor contra les forces independentistes de la Indochina Francesa i contra l’FNL algerià en la guerra d’Algèria. En tornar, el 30 de maig, De Gaulle va amenaçar per ràdio i televisió la classe mitjana amb una repressió massiva de l’Estat i la intervenció de l’Exèrcit per impedir el que ell va denominar: “Una imminent dictadura comunista a França.” “Es va acabar la festa”, va proclamar. Al juny, la dreta es va refer i l’esquerra política es va dividir en mil faccions, algunes violentes a Itàlia i Alemanya. Però la cultura del maig va modificar la forma de vida de tot el món i va suposar grans canvis en el comportament quotidià de milions de persones.
