Més que paraules hi va haver aquest cap de setmana a l’Escorxador Madrid, en la segona edició del festival POETAS 2017, hereu 2.0 del festival poètic creat el 2004 a Madrid “Poetas por km²”, per l’entorn incombustible que envolta la llibreria “Arrebato” situada al gentrificat –però també incombustible- barri de Malasaña.
Durant dos dies, les naus properes a la castissa plaça de Legazpi a Madrid, que fins als anys setanta van ser testimonis del penós destí de vedelles, vaquí i altres quadrúpedes, es van omplir de versos lliures i encorsats.
De paraules soltes, endevinalles i llançades al vent.
Rapejades, hip-hopejades, rockejades i fins a taral·larejades amb accent infantil.
Perquè la festa va ser en gran.
Prop de 20.000 persones van passar durant els dos dies que va durar el festival, que va agrupar en tres escenaris poetes, músics, cantants, artistes plàstics, humoristes, pintors, djs, escriptors, fotògrafs, directors de cinema, performers i els poetes de sempre.
El cartell va ser de luxe i eclèctic: Isidoro Valcárcel Medina, Esther Ferrer, Raúl Zurita, Nacho Vegas, Gabo Ferro, Noiserv, Gerardo Grande, L’Orquestra de Poetas, Marco Giovenale, Martin Gubbins, Milagros Abalo, Los Ganglios, Alberto Santamaría, Ben Clark, Carlos Pardo, Enrique Falcón, Ernesto Castro, Ignatius Farray, Indi-Gestas, Jansky, Javier Gallego Crudo & Seward i Variedades Azafrán, entre altres sorpreses que va tenir el festival.
En una línia interminable que unia els dos escenaris centrals, es va enfilar a més una ristra de 60 editorials independents.
Un metre quadrat per a cadascuna.
Una tauleta amb un mantell a l’estil catifa vermella on dipositar el més granat de la poesia independent.
A dotze llibres per metre quadrat, calculem que aquests mantells multicolors oferien als visitants més de 8.600 llibres, fanzines, llibrets i lliures.
Enfilats un rere l’altre cap amunt, gairebé tocaven la lluna, o almenys feien tocar-la als qui devoraven les seves pàgines.
Així és que qui digui que la poesia està morta, que tiri la primera pedra.
Perquè poetes en espanyol n’hi ha molts, i maneres diferents de fer-la, escoltar-la i sentir-la, moltes més encara.
Una absència sí que va ser greu en aquest escenari i no podem deixar d’esmentar-la: l’absència del terapeuta, psicòleg, escriptor i poeta escènic Rafael Metlikovez, 50% dels Accidents Polipoètics, diverses vegades a l’escenari d’aquest festival poètic i qui va volar molt alt una setmana abans.
Vagin per a tu Xavier, les rialles i desconcerts que provocava el teu enginy a tu –també incombustible- públic, en el qual habitaràs sempre.
