{"id":6630,"date":"2026-04-15T11:43:35","date_gmt":"2026-04-15T09:43:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/?p=6630"},"modified":"2026-04-15T11:46:33","modified_gmt":"2026-04-15T09:46:33","slug":"iran-1973","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973","title":{"rendered":"Iran 1973"},"content":{"rendered":"\n\n\n

Per Jordi Esteva<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig visitar una llibreria internacional on vaig comprar poemaris de Hafiz, Rumi i Omar Jayy\u0101m, que des d\u2019aleshores es compten entre els meus favorits. Tamb\u00e9 La confer\u00e8ncia dels ocells<\/em> i el Llibre dels Reis<\/em> o Shahnameh<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El motor del Land Rover continuava fent un soroll estrany i gaireb\u00e9 no tenia for\u00e7a. Vam decidir portar-lo a un concessionari oficial, ja que sab\u00edem que no tornar\u00edem a trobar un altre taller semblant en tot el viatge. El cap dels mec\u00e0nics ens va dir que Franco i el Sha eren la mateixa male\u00efda merda: \u00abFucking shit!\u00bb<\/em>. Es va treure la dentadura postissa i, mirant-nos als ulls, va afirmar que la policia pol\u00edtica del Sha li havia arrencat les dents una a una. Va deixar caure el mono de mec\u00e0nic fins a la cintura i ens va mostrar l\u2019esquena amb esgarrifoses cicatrius de fuetades i les cremades de cigarretes que li havien apagat a la pell.<\/p>\n\n\n\n

Per culpa de les reparacions vam haver de quedar-nos una setmana sencera a Teheran. Pat\u00edem per en Manuel, ja que no arribar\u00edem a temps a la nostra cita a Kabul. A sobre, la mateixa nit que decid\u00edem la ruta, a la petita Grundig que sempre m\u2019acompanyava, vaig sentir a la BBC que acabaven de deposar el rei de l\u2019Afganistan i el pa\u00eds, mentre no es calm\u00e9s la situaci\u00f3, tancava indefinidament les seves fronteres. En Manuel, que ja devia ser a Kabul, quedava a la seva sort i nosaltres prendr\u00edem la ruta, molt poc transitada, del desert del sud-est per entrar al Pakistan per la bel\u00b7licosa regi\u00f3 del Balutxistan. Aquella carretera, poc recomanable aleshores i tamb\u00e9 avui, era l\u2019\u00fanica manera d\u2019evitar l\u2019Afganistan i prosseguir el nostre cam\u00ed cap a l\u2019\u00cdndia. No sab\u00edem que era una de les principals vies d\u2019entrada d\u2019opi i d\u2019hero\u00efna procedents de l\u2019Afganistan i tamb\u00e9 del mercat d\u2019armes de Peshawar al Pakistan. Per a nosaltres era nom\u00e9s una altra carretera al mapa cap al nostre aut\u00e8ntic objectiu. Res no podia aturar-nos.<\/p>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 del camp i de les muntanyes de l\u2019Iran encara no havia emigrat en massa als centres urbans. Abundaven les tribus n\u00f2mades que dormien en tendes de llana basta. Les ciutats de prov\u00edncia no tenien aleshores els immensos ravals d\u2019avui, i des de les petites carreteres rurals s\u2019entrava directament als carrerons intricats. La gent era generosa i hospital\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Iran era un pa\u00eds de paisatges oberts i de ciutats espl\u00e8ndides, com Isfahan, Kashan o Shiraz. Ning\u00fa com els perses dominava l\u2019arquitectura del ma\u00f3, que combinat amb els rajols produ\u00efa efectes de gran harmonia. Fins que no vaig viatjar a l\u2019Iran desconeixia que el color blau pogu\u00e9s tenir tantes tonalitats.<\/p>\n\n\n\n

La mesquita Masjed-e Shah de la pla\u00e7a Naghsh-i Jahan d\u2019Isfahan em va impactar. La seva orientaci\u00f3 era molt curiosa perqu\u00e8, per tal que no desenton\u00e9s amb l\u2019arquitectura de la gran pla\u00e7a, l\u2019entrada es va construir paral\u00b7lela a la vorera, trencant-se l\u2019alineaci\u00f3 necess\u00e0ria amb la Meca, que hauria ocultat parcialment la visi\u00f3 de l\u2019enorme c\u00fapula. Despr\u00e9s de travessar el p\u00f2rtic i el posterior corredor de rajoles de set o m\u00e9s colors, entre els quals predominava el turquesa, s\u2019accedia a una meravella arquitect\u00f2nica, ja orientada a la Meca, que ens va deixar atordits per la seva immensitat i aclaparadora bellesa. Davant del mihrab, just sota el centre de la bell\u00edssima c\u00fapula, en un lloc assenyalat al terra per un requadre de pedra, es produ\u00efa un efecte ac\u00fastic sorprenent: les paraules es repetien en un eco de fins a dotze veus. Un mul\u00b7l\u00e0, amb els ulls de Sean Connery, va venir cap a nosaltres per entonar amb la seva veu de tenor, en el requadre m\u00e0gic, una emotiva crida a l\u2019oraci\u00f3 que ens va estremir.<\/p>\n\n\n\n

Em van sorprendre les cases palatines de les ciutats iranianes, amb els seus estanys pintats de blau i els seus patis amb magraners, tarongers i xiprers; tamb\u00e9 les estances amb una multitud de petits miralls, gaireb\u00e9 com mosaics, a les parets i al sostre que de nit prenien un fulgor m\u00e0gic a la llum de les espelmes. El fluir de l\u2019aigua ressonava al pati. Imaginava temps passats, quan els mercaders, reclinats sobre coixins de seda, escoltaven belles improvisacions del viol\u00ed persa de pues o kamanche i els int\u00e8rprets, que cantaven als excelsos poetes perses amb una t\u00e8cnica vocal de vibrats sorprenents creant l\u2019efecte que de la seva gola sorgien dues veus.<\/p>\n\n\n\n

A Shiraz, al costat de la tomba del poeta Hafez, vaig tenir el plaer d\u2019escoltar un home aparentment anod\u00ed per\u00f2 dotat d\u2019una veu de gran sensibilitat que, pudor\u00f3s, la convertia gaireb\u00e9 en un xiuxiueig quan alg\u00fa s\u2019hi acostava. Em vaig apropar amb sigil i vaig esperar que torn\u00e9s a cantar quan em va descobrir. Em vaig amagar darrere uns arbustos i aix\u00ed vam jugar al gat i la rata fins que, somrient, ja no va tornar a amagar el seu bell cant:<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Amb els r\u00ednxols al vent, perlat de suor, rialler i ebri,<\/p>\n\n\n\n

camisa esquin\u00e7ada, entonant una oda i la copa a la m\u00e0,<\/p>\n\n\n\n

els ulls buscabregues, la ironia als llavis,<\/p>\n\n\n\n

a mitjanit, al costat del meu llit es va asseure.<\/p>\n\n\n\n

Va acostar el cap a la meva orella i en un to trist<\/p>\n\n\n\n

va dir: \u00abEl meu enamorat inquiet, tens son?<\/p>\n\n\n\n

L\u2019amant a qui ofereixen de nit un vi tal,<\/p>\n\n\n\n

que adori el vi o en l\u2019amor sigui pag\u00e0!<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els jardins eren molt bells, amb pavellons de columnes de fusta de cedre oberts als estanys i envoltats de terrasses esglaonades de flors i arbres. Aleshores jo encara no era conscient de la gran influ\u00e8ncia que aquella cultura refinada va tenir en l\u2019arquitectura i en la jardineria de l\u2019\u00cdndia dels mogols. Les pintures perses eren magn\u00edfiques, amb escenes que representaven un pr\u00edncep escanciant vi a la copa d\u2019un jove sobre un fons de formes intricades que semblaven immenses onades convertides sobtadament en pedra. El paisatge d\u2019aquelles miniatures no era fabulat. Representava les muntanyes del Zagros. La influ\u00e8ncia xinesa resultava evident, com alhora la pintura persa havia influ\u00eft en l\u2019art xin\u00e8s. Un intercanvi mutu, constant al llarg dels segles, fruit sens dubte dels contactes de la Ruta de la Seda. Anys m\u00e9s tard, a la prov\u00edncia xinesa de Dunhuang, que vaig rec\u00f3rrer amb Miquel Barcel\u00f3, em vaig adonar de la influ\u00e8ncia persa en les pintures de les coves dels ascetes budistes, amb aquell blau tan intens que captivava el pintor mallorqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Em va impressionar la tomba del rei Cirus, de m\u00e9s de dos mil cinc-cents anys d\u2019antiguitat, constru\u00efda sobre blocs quadrats de pedra. A l\u2019interior, en l\u2019\u00e8poca d\u2019Alexandre el Gran, s\u2019hi trobava el sarc\u00f2fag d\u2019or del rei i abundants joies que van desapar\u00e8ixer amb el saqueig. Durant la invasi\u00f3 \u00e0rab, els sass\u00e0nides, la dinastia anterior a l\u2019islam, en van evitar la destrucci\u00f3 adduint que es tractava de la tomba de la mare de Salom\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Naqsh-e Rostam fascinava amb les tombes excavades a la roca. Se l\u2019anomenava aix\u00ed perqu\u00e8 una de les figures tallades a la pedra recordava Rostam, l\u2019heroi m\u00edtic les gestes del qual van ser recollides per Ferdousi al Shahnameh<\/em> o Llibre dels Reis<\/em>, aquella \u00e8pica de cavalleries que jo llegia sense parar des que la vaig trobar a la llibreria de Teheran. Per\u00f2 en realitat el relleu representava el triomf de Sapor I sobre l\u2019emperador rom\u00e0 Valeri\u00e0 i Filip l\u2019\u00c0rab.<\/p>\n\n\n\n

Hi vam arribar al capvespre, quan la llum daurada feia m\u00e9s vius els relleus. Destacaven quatre tombes aquem\u00e8nides en forma de creu: les de Darios I, Xerxes, Artaxerxes i Darios II. A la tomba de Darios I colpia el relleu que representava el rei davant del foc sagrat zoro\u00e0stric, amb les mans al\u00e7ades en senyal d\u2019adoraci\u00f3 al disc alat Farvahar, s\u00edmbol del d\u00e9u Ahura Mazda.<\/p>\n\n\n\n

Davant la tomba de Xerxes, vaig recordar la batalla de les Term\u00f2piles l\u2019any 480 aC, un esdeveniment que, segons explicava el pare Calasan\u00e7 a classe d\u2019hist\u00f2ria, va decidir el dest\u00ed de la civilitzaci\u00f3, quan els grecs van derrotar l\u2019ex\u00e8rcit invasor b\u00e0rbar i d\u00e8spota. I, tanmateix, aquells mateixos grecs, fills dels valents herois que havien defensat la llibertat un segle i mig despr\u00e9s, sota el comandament d\u2019Alexandre, es van comportar com veritables b\u00e0rbars en reduir a cendres i runa les ciutats de l\u2019imperi persa.<\/p>\n\n\n\n

Molt a prop s\u2019al\u00e7ava una edificaci\u00f3 inquietant, Ka’ba-i Zartosht, coneguda com el cub de Zoroastre, que pel que sembla havia estat un temple del foc etern. Ens van cridar l\u2019atenci\u00f3 les seves proporcions, les incisions rectangulars a la pedra i unes finestres cegades als costats. Fins avui cap arque\u00f2leg no ha sabut explicar la funci\u00f3 exacta d\u2019aquest monument, que em va fer imaginar sacerdots de barbes llargues alimentant amb llenya de cedre el foc sagrat.<\/p>\n\n\n\n

En aquella \u00e8poca gaireb\u00e9 no hi havia turisme a l\u2019Iran i vam poder dormir a l\u2019aire lliure davant d\u2019aquells antics monuments. La llum de la lluna que relliscava sobre els relleus, diverses vegades mil\u00b7lenaris, em va fer somiar. Era la religi\u00f3 antiqu\u00edssima dels perses. De nou vaig recordar el pare Calasan\u00e7 parlant-nos del llibre sagrat del Zend Avesta i del zoroastrisme que, juntament amb la veneraci\u00f3 al d\u00e9u solar d\u2019Akenat\u00f3n, era el primer culte monoteista.<\/p>\n\n\n\n

Quan vam arribar a Pers\u00e8polis tots vam sentir un nerviosisme especial. Despr\u00e9s de la nit a la llum de la lluna davant de les tombes dels reis aquem\u00e8nides, ens trob\u00e0vem ara davant les restes de la ciutat que havia estat l\u2019orgullosa capital del seu imperi. Ens van meravellar les portes flanquejades per enormes toros d\u2019inspiraci\u00f3 ass\u00edria amb tors hum\u00e0, els grifons mitol\u00f2gics, amb la meitat del cos d\u2019\u00e0guila i la resta de lle\u00f3, i tamb\u00e9 els edificis que seguien la tradici\u00f3 fara\u00f2nica. Hom podia aventurar-se entre les columnes i els temples i admirar en solitud els imponents baix relleus esculpits en pedra al costat de les escalinates, amb representants de tots els pobles de P\u00e8rsia, homes fornits de grans ulls i espesses barbes que rendien honors a Darios I i al seu successor Xerxes I.<\/p>\n\n\n\n

Viatjant pel desert de l\u2019Iran m\u2019admiraven els edificis fortificats d\u2019adob que es trobaven enrunats. Eren les ru\u00efnes dels caravanserralls. Grans construccions de dues plantes amb un gran pati interior on descansaven els camells, al voltant del qual s\u2019alineaven els magatzems de mercaderies de la Ruta de la Seda. A la planta superior s\u2019hi allotjaven els mercaders. Tot l\u2019Iran era ple de les seves ru\u00efnes i anys m\u00e9s tard alguns caravanserralls serien restaurats.<\/p>\n\n\n\n

Em van captivar els carrerons intricats i els sinuosos i enormes basars, com el de Kerman, que s\u2019estenia durant quil\u00f2metres. La misteriosa Yazd, amb les seves torres del vent, enginyosos descobriments arquitect\u00f2nics que captaven l\u2019aire del desert i el refredaven en fer-lo passar pel subs\u00f2l o per un estany, proporcionant a les cases una frescor natural. En aquella ciutat encara hi vivien els antics seguidors de Zoroastre, molts dels quals, els anomenats parsis, van fugir a l\u2019\u00cdndia despr\u00e9s de la invasi\u00f3 isl\u00e0mica, establint-se a Bombai. Als voltants vam poder veure el temple del foc a Chak Chak, on la princesa sass\u00e0nida Nikbanou es va refugiar dels invasors \u00e0rabs que la perseguien i va demanar ajuda a Ahura Mazda, el d\u00e9u zoro\u00e0stric. La muntanya es va obrir en dos i la princesa es va endinsar a la roca, que es va tancar darrere seu. De les parets en va brollar un rajol\u00ed d\u2019aigua que la llegenda assegura que s\u00f3n les seves ll\u00e0grimes. El soroll de la gota en caure, chak, chak, chak\u2026, va donar nom a la cova, a l\u2019interior de la qual cremava el foc etern que simbolitza el d\u00e9u zoro\u00e0stric.<\/p>\n\n\n\n

Als afores de Yazd, les Torres del Silenci s\u2019al\u00e7aven sobre dos turons. Eren grans construccions circulars amb una fossa a l\u2019interior on col\u00b7locaven els morts perqu\u00e8 fossin esquarterats i devorats pels voltors. Els cossos humans no podien entrar en contacte amb cap dels quatre elements sagrats: terra, aigua, aire i foc.<\/p>\n\n\n\n

Entre el laberint de carrerons que condu\u00efen al llarg basar cobert de Yazd sobresortien els minarets i les voltes dels banys perses. Un feix de llum s\u2019obria pas entre el vapor dens que permetia endevinar un grup d\u2019homes fornits, tot just coberts per una tela xopa, llan\u00e7ant-se, els uns als altres, galledes d\u2019aigua freda com en una pel\u00b7l\u00edcula de Paradjanov. Per les seves cares anguloses i el nas recte, d\u2019amples narius, em van semblar dignes hereus dels sacerdots de les escalinates de Pers\u00e8polis que hav\u00edem admirat feia ben poc. Quan van cessar en els seus jocs, es van estirar sobre el marbre calent rondinant de satisfacci\u00f3 mentre el massatgista els ensabonava i els fregava amb un gran fregall, deixant al descobert durant llargs segons les seves natges fermes i peludes.<\/p>\n\n\n\n

De nit, sota una pluja d\u2019estrelles, dormint a la intemp\u00e8rie al peu d\u2019un pollancre solitari a la vora d\u2019un rierol, fantasiava amb les promeses que vaig creure endevinar en les mirades que, entre el vapor, vaig fingir ignorar.<\/p>\n\n\n\n

A la llibreria de Teheran havia fullejat un llibre amb velles i impactants fotografies de la ciutadella de Bam, a la prov\u00edncia de Kerm\u00e1n, la ciutat m\u00e9s gran del m\u00f3n constru\u00efda en tova, els or\u00edgens de la qual es remunten al segle VI aC. No entrava en els nostres plans visitar-la perqu\u00e8 es trobava lluny de tot, per\u00f2 en escollir finalment la ruta del sud vam decidir que valia la pena acostar-nos-hi. Vam arribar davant d\u2019una muralla que s\u2019estenia durant quil\u00f2metres deixant entreveure les construccions m\u00e9s altes. Vam rec\u00f3rrer part del per\u00edmetre de l\u2019antiga ciutadella fins a arribar davant d\u2019un portal de fusta tancat a pany i forrellat. Uns pagesos ens van acompanyar a buscar el guardi\u00e0. Ens van obsequiar amb albercocs i te. Era la primera de les moltes invitacions que rebr\u00edem en aquella regi\u00f3. Fins aleshores, amb les presses per arribar a l\u2019\u00cdndia, amb prou feines hav\u00edem dedicat temps a gaudir d\u2019aquells indrets. A la zona est de Turquia ens havien rebut a pedrades i est\u00e0vem travessant massa r\u00e0pidament l\u2019Iran. Ens van deixar la gran clau, amb el comprom\u00eds de tornar-la abans del capvespre.<\/p>\n\n\n\n

Quan en Paco va emp\u00e8nyer la pesada porta, va ser com penetrar en un m\u00f3n de conte. Tancades entre alts murs s\u2019estenien als nostres peus les ru\u00efnes d\u2019una gran ciutat de tova, amb els seus carrerons, palaus i mesquites, incendiada pels afganesos a finals del segle XIX i deshabitada des d\u2019aleshores. Bam va ser una etapa important de la Ruta de la Seda. Ferdousi explica al seu llibre que una princesa que filava cot\u00f3 va descobrir un cuc a la poma que estava rosegant. No el va voler matar i, al cap d\u2019un temps, va veure sorpresa com teixia un capoll de seda. Admirat pel descobriment, el seu pare va ordenar emmurallar la poblaci\u00f3 per guardar el secret de l\u2019origen de les meravelloses teles que amb el temps es van comen\u00e7ar a disputar els mercaders.<\/p>\n\n\n\n

Igual que les altres poblacions del sud de l\u2019Iran, Bam comptava amb les anomenades torres del vent per refrescar l\u2019interior de les cases. Vam quedar en silenci, atordits per tanta bellesa. Alguna cosa devia passar-nos perqu\u00e8 vam comen\u00e7ar a caminar en diferents direccions, perdent-nos en el laberint daurat on el vent udolava sense descans, acompanyat del grallar dels corbs sota un dels cels m\u00e9s blaus que mai havia vist.<\/p>\n\n\n\n

Molts edificis estaven derru\u00efts, per\u00f2 en d\u2019altres s\u2019hi podia entrar i tafanejar per les estances. Jo entornava aleshores els ulls i m\u2019entretenia a endevinar les teles i coixins que en el seu dia havien decorat les sales, i les gerres i atuells a les alacenes adornades d\u2019arabescos.<\/p>\n\n\n\n

La ciutat sencera semblava encantada i jo tenia la sensaci\u00f3 que en qualsevol moment podia tornar a la vida i sentir-se el cacareig de les gallines, el xipolleig d\u2019una galleda al pou o el miol dels gats mentre el fum blav\u00f3s de les cuines s\u2019enfilava cap al cel i una multitud bulliciosa, amb turbants o parapetada darrere mantells de colors, enva\u00efa els carrerons. En aquell lloc oblidat, tot i que mai no he estat \u00e0gil, em movia gaireb\u00e9 com un fun\u00e0mbul saltant de biga en biga per les teulades enrunades sense por de l\u2019al\u00e7ada. Aquella sensaci\u00f3 de penetrar en un lloc m\u00e0gic i prohibit la sentiria despr\u00e9s en altres indrets. \u00bfSeria aix\u00ed Zarzura, l\u2019oasi perdut al desert l\u00edbic? \u00bfO Ubar, l\u2019orgullosa ciutat sepultada per la sorra del \u00abQuadrant buit\u00bb?<\/p>\n\n\n\n

\u200bAl desert, envoltat d\u2019una llum encegadora, quan els contorns es desdibuixaven i tot portava gaireb\u00e9 al defalliment, em semblava estar a punt d\u2019abandonar l\u2019estat de vig\u00edlia. El temps i l\u2019espai semblaven confondre\u2019s i no semblava impossible all\u00f2 extraordinari. Imaginava l\u2019arribada de les caravanes de camells als caravanserralls davant la curiositat dels habitants per veure les valuoses mercaderies dels indrets m\u00e9s allunyats de la Ruta de la Seda. Hi acudien joves per ajudar a descarregar els camells i guardar els articles luxosos als magatzems. Porcellanes i sedes de la Xina, gemmes o esp\u00e8cies de l\u2019\u00cdndia s\u2019intercanviaven per catifes de l\u2019\u00c0sia Central, articles de cuir, or i sal, o per ivoris, plomes i pells d\u2019animals salvatges portats d\u2019\u00c0frica pels \u00e0rabs del mar. Despr\u00e9s de sopar, els mercaders tancaven tractes comercials mentre m\u00fasics i ballarines els delectaven.<\/p>\n\n\n\n

Bam devia ser un formiguer de pobles. Afganesos amb trets orientals, homes negres d\u2019ulls clars, esclaus rossos del Caucas, \u00e0rabs de nas prominent i ulls ametllats. Tots amb les seves vestimentes, gel\u00b7labes o caftans i els diferents turbants. Un n\u00favol de color entre els carrerons del soc i, de tant en tant, com si fossin ombres, les dones cobertes de negre de cap a peus que sortien d\u2019un portal per entrar en un altre.<\/p>\n\n\n\n

Els homes es refenien de les dures jornades de viatge als hammams, on els criats els fregaven l\u2019esquena, o bevent vi a l\u2019ombra d\u2019una parra. Algunes ancianes gaudien de prestigi, fumaven la pipa d\u2019aigua i aconsellaven els seus marits. La primera dona dels comerciants exercia la seva tirania sobre les altres tres amb les quals ells podien casar-se, segons l\u2019islam. A la llar, on sovint convivien totes aquelles esposes, s\u2019hi entaulava una lluita aferrissada pel poder que es dirimia en un espai vetat als homes. Per alleujar la fogositat dels viatgers, de vegades es casaven per hores. Era el que s\u2019anomenava muta\u2019a<\/em>, un tipus de contracte matrimonial que amagava la prostituci\u00f3 encoberta. Aix\u00ed eren aquells territoris de l\u2019islam.<\/p>\n\n\n\n

Vaig vagar per la ciutat encantada fins a albirar un jove amb el pit descobert i amb un turbant. Vaig sentir un estremiment, vaig tancar els ulls durant uns llargs segons i, en obrir-los de nou, la figura continuava davant meu. Despr\u00e9s de l\u2019atordiment inicial, vaig distingir a contrallum el rostre d\u2019en Paco, que s\u2019havia protegit el cap amb la samarreta. Vam somriure embadalits. Les seves pupil\u00b7les estaven tan dilatades com les d\u2019un gat a la foscor. Hauria jurat que anava d\u2019\u00e0cid.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Fragment de L\u2019impuls n\u00f2mada <\/em>(Galaxia Gutemberg, 2021)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n

Bibliografia interessant de cultura persa.<\/p>\n\n\n\n

Un poeta i dos llibres.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n

El gran poeta Hafiz de Shiraz<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n

El llenguatge dels ocells<\/strong> \u2014 Farid al-Din Attar<\/p>\n\n\n\n

Una de les obres cabdals de la literatura suf\u00ed persa, escrita pel poeta Farid al-Din Attar al segle XII.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 La trama<\/strong>
Trenta mil ocells emprenen un viatge \u00e8pic guiats per l\u2019abellerol per trobar el seu rei, el Simurgh. El viatge \u00e9s una al\u00b7legoria del cam\u00ed espiritual de l\u2019\u00e0nima cap a la uni\u00f3 amb la divinitat. Al final, els ocells descobreixen que ells mateixos s\u00f3n el Simurgh (un joc de paraules en persa: si murgh<\/em> significa \u00abtrenta ocells\u00bb).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n

Mort a P\u00e8rsia<\/strong> \u2014 Annemarie Schwarzenbach (1936)<\/p>\n\n\n\n

Editorial Min\u00fascula<\/p>\n\n\n\n

Considerada l\u2019obra mestra de l\u2019escriptora, periodista i fot\u00f2grafa su\u00efssa Annemarie Schwarzenbach. Es tracta d\u2019un relat inclasificable que la mateixa autora va definir com un \u00abdiari impersonal\u00bb, hibridant la cr\u00f2nica de viatges, l\u2019autobiografia i la ficci\u00f3. Editat per Editorial Min\u00fascula.<\/p>\n\n\n\n

Claus del llibre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Context i origen<\/strong>
El text va n\u00e9ixer de les notes preses durant el seu tercer viatge a l\u2019Iran l\u2019any 1935. En aquell moment, Schwarzenbach intentava escapar dels seus \u00abdimonis personals\u00bb, que inclo\u00efen una relaci\u00f3 turmentada amb la seva mare i la seva addicci\u00f3 a les drogues. Els deserts i les valls solit\u00e0ries de P\u00e8rsia no s\u00f3n nom\u00e9s escenaris geogr\u00e0fics, sin\u00f3 un reflex de la seva angoixa existencial, la seva solitud i la seva recerca infructuosa de la felicitat. L\u2019obra explora la vulnerabilitat, l\u2019a\u00efllament i una melangia profunda a trav\u00e9s del paisatge. Tamb\u00e9 hi destaca una breu i intensa hist\u00f2ria d\u2019amor amb la filla de l\u2019ambaixador turc a Teheran, una jove malalta anomenada Yal\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Una veu narrativa desesperada i una sinceritat implacable converteixen el viatge exterior per Orient en un cru viatge interior.<\/p>\n\n\n\n

Annemarie Schwarzenbach va ser una figura ic\u00f2nica de la boh\u00e8mia d\u2019entreguerres, coneguda per la seva bellesa andr\u00f2gina i el seu ferm comprom\u00eds antifeixista. Amiga \u00edntima dels germans Erika i Klaus Mann, va rec\u00f3rrer el m\u00f3n com a reportera abans de la seva mort prematura als 34 anys, arran d\u2019un accident de bicicleta.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu. <\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":6629,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_searchwp_excluded":"","advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[22,1],"tags":[],"class_list":["post-6630","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","category-sin-categorizar","has-post-title","has-post-date","has-post-category","has-post-tag","has-post-comment","has-post-author",""],"yoast_head":"\nIran 1973 - Ajoblanco<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Iran 1973 - Ajoblanco\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Ajoblanco\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/revistajoblanco\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-04-15T09:43:35+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-04-15T09:46:33+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Iran.webp\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"620\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/webp\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Juan Antonio \u00c1lvarez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Juan Antonio \u00c1lvarez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"19 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973\"},\"author\":{\"name\":\"Juan Antonio \u00c1lvarez\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/person\\\/b436d1116bef6e311dad99a81f2ab689\"},\"headline\":\"Iran 1973\",\"datePublished\":\"2026-04-15T09:43:35+00:00\",\"dateModified\":\"2026-04-15T09:46:33+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973\"},\"wordCount\":3804,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Iran.webp\",\"articleSection\":[\"Actualitat\",\"Sin categorizar\"],\"inLanguage\":\"es-CA\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973\",\"name\":\"Iran 1973 - Ajoblanco\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Iran.webp\",\"datePublished\":\"2026-04-15T09:43:35+00:00\",\"dateModified\":\"2026-04-15T09:46:33+00:00\",\"description\":\"Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es-CA\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-CA\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Iran.webp\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/04\\\/Iran.webp\",\"width\":1200,\"height\":620},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/iran-1973#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Iran 1973\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\",\"name\":\"Ajoblanco\",\"description\":\"Revolvemos Ajoblanco: una revista en papel, una plataforma digital y un club de activistas y amantes de la cultura.\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#organization\"},\"alternateName\":\"Ajoblanco\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es-CA\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#organization\",\"name\":\"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco\",\"alternateName\":\"Ajoblanco\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-CA\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/03\\\/logo-ajoblanco.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/03\\\/logo-ajoblanco.svg\",\"width\":1,\"height\":1,\"caption\":\"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/revistajoblanco\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.instagram.com\\\/revista_ajoblanco\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/person\\\/b436d1116bef6e311dad99a81f2ab689\",\"name\":\"Juan Antonio \u00c1lvarez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-CA\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/b417a1c0974fd299b3a98bd52753e7400aab55b36deb973944714303452f3eb7?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/b417a1c0974fd299b3a98bd52753e7400aab55b36deb973944714303452f3eb7?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/b417a1c0974fd299b3a98bd52753e7400aab55b36deb973944714303452f3eb7?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Juan Antonio \u00c1lvarez\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Iran 1973 - Ajoblanco","description":"Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Iran 1973 - Ajoblanco","og_description":"Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu.","og_url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973","og_site_name":"Ajoblanco","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/revistajoblanco\/","article_published_time":"2026-04-15T09:43:35+00:00","article_modified_time":"2026-04-15T09:46:33+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":620,"url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Iran.webp","type":"image\/webp"}],"author":"Juan Antonio \u00c1lvarez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"Juan Antonio \u00c1lvarez","Est. reading time":"19 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973"},"author":{"name":"Juan Antonio \u00c1lvarez","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/person\/b436d1116bef6e311dad99a81f2ab689"},"headline":"Iran 1973","datePublished":"2026-04-15T09:43:35+00:00","dateModified":"2026-04-15T09:46:33+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973"},"wordCount":3804,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Iran.webp","articleSection":["Actualitat","Sin categorizar"],"inLanguage":"es-CA"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973","name":"Iran 1973 - Ajoblanco","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Iran.webp","datePublished":"2026-04-15T09:43:35+00:00","dateModified":"2026-04-15T09:46:33+00:00","description":"Teheran ens va sorprendre per les seves proporcions desmesurades. Era una ciutat grisa que s\u2019estenia sense fi al peu dels desdibuixats monts Elburz, que nom\u00e9s al capvespre recuperaven el seu relleu.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973#breadcrumb"},"inLanguage":"es-CA","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-CA","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973#primaryimage","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Iran.webp","contentUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Iran.webp","width":1200,"height":620},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/iran-1973#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Iran 1973"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#website","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca","name":"Ajoblanco","description":"Revolvemos Ajoblanco: una revista en papel, una plataforma digital y un club de activistas y amantes de la cultura.","publisher":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#organization"},"alternateName":"Ajoblanco","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es-CA"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#organization","name":"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco","alternateName":"Ajoblanco","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-CA","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/logo-ajoblanco.svg","contentUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/logo-ajoblanco.svg","width":1,"height":1,"caption":"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/revistajoblanco\/","https:\/\/www.instagram.com\/revista_ajoblanco"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/person\/b436d1116bef6e311dad99a81f2ab689","name":"Juan Antonio \u00c1lvarez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-CA","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b417a1c0974fd299b3a98bd52753e7400aab55b36deb973944714303452f3eb7?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b417a1c0974fd299b3a98bd52753e7400aab55b36deb973944714303452f3eb7?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b417a1c0974fd299b3a98bd52753e7400aab55b36deb973944714303452f3eb7?s=96&d=mm&r=g","caption":"Juan Antonio \u00c1lvarez"}}]}},"author_meta":{"display_name":"Juan Antonio \u00c1lvarez","author_link":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/author\/vidaspixeladas"},"featured_img":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Iran-300x155.webp","coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\" class=\"advgb-post-tax-term\">Actualitat<\/a>","<a href=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/sin-categorizar\" class=\"advgb-post-tax-term\">Sin categorizar<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Actualitat<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">Sin categorizar<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 days ago","modified":"Updated 3 days ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 15 de April de 2026","modified":"Updated on 15 de April de 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 15 de April de 2026 11:43","modified":"Updated on 15 de April de 2026 11:46"},"featured_img_caption":"","series_order":"","builder_content":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6630","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6630"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6630\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6656,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6630\/revisions\/6656"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6630"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6630"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6630"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}