Obro els ulls. La llum del mat\u00ed es filtra a trav\u00e9s de la cortina il\u00b7luminant t\u00e8nuement l’habitaci\u00f3 encara fosca on hem passat la nit. El cant intens dels ocells travessa el vidre de la porta corredissa de la terrassa que dona al bosc. \u00c9s l’\u00fanica cosa que se sent en aquest mat\u00ed fred de mar\u00e7 a l’habitaci\u00f3 204. En aquest instant, condicionat per l’esdevenidor dels temps, ens imag\u00edn en el mateix lloc molts d’anys despr\u00e9s, en un futur no tan lluny\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
L’habitaci\u00f3 est\u00e0 molt m\u00e9s deteriorada, per\u00f2 malgrat l’abandonament i els saquejos es conserva decentment. El matal\u00e0s, ja sense llen\u00e7ols blancs i nets, s’ha salvat de la humitat perqu\u00e8 l’habitaci\u00f3 s’ha mantingut tancada tot aquest temps despr\u00e9s de l’esfondrament. Dormir aqu\u00ed, amb el sac, \u00e9s tot un luxe despr\u00e9s de setmanes de viatge, pernoctant al ras al llarg d’un cam\u00ed cap enlloc.<\/p>\n\n\n\n
La terrible actualitat del m\u00f3n ens condiciona. Con\u00e8ixer la fragilitat de les nostres societats amb el detall que proporciona l’ofici period\u00edstic em provoca pensaments que per a la majoria seran aterridors. Per qu\u00e8, tanmateix, a mi m’envaeix una certa sensaci\u00f3 de llibertat? He perdut el seny? Per ventura soc masoquista? La resposta a la qual he arribat, com tot a la vida, \u00e9s molt m\u00e9s complexa.<\/p>\n\n\n\n
Conf\u00e9s que materialment no em manca res: tinc les necessitats b\u00e0siques cobertes, puc afirmar que soc feli\u00e7 la major part de la meva exist\u00e8ncia i em sent en plenitud. La paradoxa, com assenyala el soci\u00f2leg Emmanuel Rodr\u00edguez, \u00e9s que qui avui es mostra conscient i sensible a la cat\u00e0strofe \u00e9s moltes vegades qui encara gaudeix d’una posici\u00f3 social m\u00e9s o menys plena. \u00c9s el meu cas. No obstant aix\u00f2, darrere aquesta inclinaci\u00f3 s’amaga alguna cosa m\u00e9s que pur esnobisme influenciat per una visi\u00f3 progre.<\/p>\n\n\n\n
Veure que la vida-mercat destrueix el territori on he crescut, la llengua i la cultura que m’han donat tant i que converteix en un malson l’exist\u00e8ncia de milions de persones genera sotracs dif\u00edcils d’assimilar. Manifestar aix\u00f2 \u00e9s una mostra de feblesa? De superioritat moral? Falsa mod\u00e8stia, potser? Negar-ho i girar l’esquena per evitar afrontar aquesta situaci\u00f3 m’\u00e9s impossible. No cerc polemitzar, nom\u00e9s exposar uns fets que m’impedeixen mirar cap a un altre costat. Una vegada assumit aquest precepte, qu\u00e8 m\u00e9s puc dir sobre aquesta pulsi\u00f3?<\/p>\n\n\n\n
L’horabaixa del dia de l’apagada, quan Mallorca tamb\u00e9 es va quedar unes hores sense xarxa telef\u00f2nica ni wifi, vaig sentir una certa llibertat. Menys control. I vaig imaginar com seria viure sempre aix\u00ed. Aix\u00f2 mateix li vaig comentar en un missatge privat a n’Amador Fern\u00e1ndez-Savater despr\u00e9s de llegir un article d’urg\u00e8ncia molt inspirador on reflexionava sobre aquell dia.<\/p>\n\n\n\n
L’apagada ens va mostrar una altra idea del m\u00f3n, unes altres possibilitats d’exist\u00e8ncia. No una \u201cnaturalesa bona\u201d per davall de la vida-mercat esperant ser alliberada, sin\u00f3 unes altres potencialitats que han de ser consumades\u201d, va escriure, perqu\u00e8 la \u201chip\u00f2tesi Mad Max\u201d es va esfondrar. \u201cLa gent es va activar, com ha passat en cat\u00e0strofes molt pitjors, per estar-hi, per ajudar, per cooperar\u201d, va assenyalar el fil\u00f2sof. \u201cL’experi\u00e8ncia viscuda col\u00b7lectivament aquelles hores no va durar, evidentment, per\u00f2 va deixar entreveure alguna cosa: vam percebre una altra cosa, furtivament, que despr\u00e9s es va extingir. Per\u00f2 n’hi ha prou per provar que aquesta cosa pot existir\u201d, va concloure.<\/p>\n\n\n\n
Davant el discurs egoista del tots contra tots, Rebecca Solnit, a \u2018Un parad\u00eds a l’infern\u2019, va recollir hist\u00f2ries de suport mutu i autoorganitzaci\u00f3 despr\u00e9s de grans desastres, fins i tot de gent que confessa haver viscut aquests per\u00edodes intensament feli\u00e7 per sentir-se a recer dins el mig del caos. Resulta est\u00fapid creure que un futur dist\u00f2pic sigui millor que el nostre present, per\u00f2 com ja passa avui, all\u00f2 esperan\u00e7ador i all\u00f2 terrible es donaran alhora. Per ventura no opinam des del sof\u00e0 sobre la legitimitat que es matin civils lluny de ca nostra per garantir el nostre model de vida? La privilegiada amn\u00e8sia col\u00b7lectiva despr\u00e9s de d\u00e8cades de pau a Europa dificulta entendre qu\u00e8 \u00e9s una guerra.<\/p>\n\n\n\n
Tota aquesta q\u00fcesti\u00f3 es redueix a una manca de creativitat. Des de la derrota hist\u00f2rica dels anys setanta \u2013en part es va guanyar en el pla cultural, per\u00f2 es va perdre molt m\u00e9s en l’econ\u00f2mic\u2013 \u00e9s impossible creure en un horitz\u00f3 de Progr\u00e9s. \u00c9s un D\u00e9u mort, per\u00f2 encara estam fets dels materials d’un m\u00f3n que ja no existeix. \u201c\u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil imaginar la fi del m\u00f3n que la fi del capitalisme\u201d, com deia Mark Fisher. Aquesta profunda crisi d’enginy hum\u00e0 ens porta a un cul-de-sac. \u201cLa imaginaci\u00f3 sempre hi \u00e9s, encara que aparentment sembli morta, sempre hi \u00e9s\u201d, recorda Jacobo Siruela. Com fer per ressuscitar-la quan el subjecte transformador de les societats \u2013la joventut\u2013 no ha estat mai tan minoritari i, damunt, avui es mou entre la indifer\u00e8ncia absoluta i l’extrema dreta? Patim una par\u00e0lisi creativa col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed com sobreviure no basta \u2013i d’aqu\u00ed ve que l’art sigui necessari per eixamplar unes exist\u00e8ncies abocades a la bestialitat\u2013, viure dins aquestes societats de consum decadents demana desenvolupar una sensibilitat que faci de contrap\u00e8s a l’efecte anestesiant de la publicitat, de la pol\u00edtica de circ i dels algoritmes. La cultura i el pensament cr\u00edtic ens fan l’\u00e0nima m\u00e9s forta per no caure dins la rutina ps\u00edquica i l’apatia d’una vida quotidiana que el capital s’ha empassat. Imaginar, compartir i actuar. Com ho hem de fer, per reactivar aquesta f\u00f3rmula?<\/p>\n\n\n\n
Usar la bellesa amb obstinaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cSobreviure no basta\u201d. Aquest \u00e9s el missatge que duu una de les caravanes de la Simfonia Viatgera, la companyia itinerant d’actors i m\u00fasics que recorre els assentaments dels Grans Llacs a la novel\u00b7la i s\u00e8rie postapocal\u00edptica Station Eleven. El teatre com la forma d’art m\u00e9s resistent a la fi de la civilitzaci\u00f3: no necessita electricitat i crea comunitat all\u00e0 on es representa. El dramaturg Friedrich Schiller anomenava “educaci\u00f3 est\u00e8tica\u201d aquest acte d’usar la bellesa amb obstinaci\u00f3: l’\u00e9sser hum\u00e0 nom\u00e9s \u00e9s plenament ell mateix quan crea art perqu\u00e8 \u00e9s lliure de les necessitats f\u00edsiques.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Obro els ulls. La llum del mat\u00ed es filtra a trav\u00e9s de la cortina il\u00b7luminant t\u00e8nuement l’habitaci\u00f3 encara fosca on hem passat la nit…<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":6584,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_searchwp_excluded":"","advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[22,1],"tags":[],"class_list":["post-6576","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","category-sin-categorizar","has-post-title","has-post-date","has-post-category","has-post-tag","has-post-comment","has-post-author",""],"yoast_head":"\n