{"id":3868,"date":"2020-04-27T09:30:12","date_gmt":"2020-04-27T07:30:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/sin-categorizar\/una-conversa-amb-cesar-rendueles"},"modified":"2025-02-19T19:33:16","modified_gmt":"2025-02-19T18:33:16","slug":"una-conversa-amb-cesar-rendueles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles","title":{"rendered":"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles"},"content":{"rendered":"

Vaig con\u00e8ixer C\u00e9sar Rendueles al\u00a0Barcelona Pensament 2017<\/em>, el festival de filosofia de la Universitat de Barcelona. Ell estava a c\u00e0rrec de la confer\u00e8ncia de tancament, “Pensar la revoluci\u00f3”. Feia poc, un amic m’havia recomanat llegir una entrevista seva, em va agradar molt i vaig escoltar-lo. La sala estava abarrotada. C\u00e9sar parlava com una metralladora i va finalitzar amb una declaraci\u00f3 de principis: “El 2006 una ONG internacional va fer un estudi analitzant l’\u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 i la petjada ecol\u00f2gica de molts pa\u00efsos. Nom\u00e9s un d’ells arreplegava resultats equilibrats en tots dos \u00edtems. Aquest pa\u00eds era Cuba”.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la confer\u00e8ncia, hi havia un acte de cloenda en un bar proper. Ell es va mesclar entre els assistents i va respondre a totes les preguntes amb cordialitat. I no es va sorprendre de veure’s envoltat per un grup d’estudiants de matem\u00e0tiques que havien anat a un acte sobre la revoluci\u00f3. Amb un somriure, va comentar: “Abans, Exactes era un basti\u00f3 de l’esquerra”. Despr\u00e9s ens hem anat creuant en altres espais de reflexi\u00f3. Les seves intervencions sempre han estat agudes i profundes. I ell, invariablement amable i senzill.<\/p>\n

C\u00e9sar Rendueles \u00e9s un dels pensadors d’esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani. Va n\u00e9ixer a Girona, va cr\u00e9ixer a Gij\u00f3n i \u00e9s ve\u00ed de Madrid des de fa m\u00e9s de 20 anys. Va comen\u00e7ar la seva aventura investigadora presentant la tesi doctoral\u00a0Els l\u00edmits de les ci\u00e8ncies socials: una defensa de l’eclecticisme metodol\u00f2gic de Karl Marx,<\/em>\u00a0a la Universitat Complutense. Hi examinava el llegat marxi\u00e0 des d’una perspectiva innovadora, sota l’\u00f2ptica de la filosofia de les ci\u00e8ncies socials. Va ser membre del col\u00b7lectiu\u00a0d’intervenci\u00f3 cultural Ladinamo,<\/em>\u00a0que editava la revista hom\u00f2nima, i va coordinar projectes culturals durant vuit anys al Cercle de Belles Arts. Ha gosat dues suggerents antologies de l’obra de Karl Marx: una d’El capital<\/em>\u00a0i la compilaci\u00f3\u00a0Escrits sobre el materialisme hist\u00f2ric.<\/em>\u00a0Tamb\u00e9 ha editat autors cl\u00e0ssics com Walter Benjam\u00edn o Karl Polanyi.<\/p>\n

El 2013 va publicar\u00a0Sociof\u00f2bia: El canvi pol\u00edtic en l’era de la utopia digital,<\/em>\u00a0en qu\u00e8 presentava una lectura cr\u00edtica de l’excessiva confian\u00e7a en la tecnologia digital com a substitutiu de processos pol\u00edtics col\u00b7lectius (actitud a la qual va anomenar\u00a0ciberfetichisme)<\/em>\u00a0i atenia la fragilitzaci\u00f3 de la sociabilitat que ha institu\u00eft el capitalisme i, en particular, el m\u00e9s recent assalt neoliberal. El 2015 el va seguir\u00a0Capitalisme. Una hist\u00f2ria personal del capitalisme a trav\u00e9s de la literatura,\u00a0<\/em>una \u00e0cida i poderosa narrativa personal del desplegament de la societat capitalista a trav\u00e9s d’obres liter\u00e0ries.\u00a0En brut. Una reivindicaci\u00f3 del materialisme hist\u00f2ric,\u00a0<\/em>on condensa la seva comprensi\u00f3 de la tradici\u00f3 materialista en ci\u00e8ncies socials i defensa la vig\u00e8ncia d’aquesta perspectiva, va ser publicat el 2016. Aquell mateix any va apar\u00e8ixer\u00a0Els b\u00e9ns comuns. Oportunitat o espill?,<\/em>\u00a0en di\u00e0leg amb Joan Subirats. En un pla m\u00e9s acad\u00e8mic, ha aportat una interpretaci\u00f3 institucionalista de la teoria del valor, en termes de normes socials.<\/p>\n

En aquests dies de confinament trobem temps per tancar per correu electr\u00f2nic una conversa pendent, com una discussi\u00f3 en diferit sobre algunes de les tem\u00e0tiques centrals que han ocupat la seva atenci\u00f3.<\/p>\n

Encara que mantinguis amb ell una relaci\u00f3 d’interlocuci\u00f3 molt menys dogm\u00e0tica que molt\u00edssims dels seus lectors, has dedicat molt de temps a Marx Fa poc, en una convocat\u00f2ria d’un sindicat d’habitatge del barri, se’ns va acostar un noi i ens va preguntar si segu\u00edem la “doctrina\u00a0<\/strong>marxista”. Quan li vaig preguntar qu\u00e8 era la doctrina\u00a0<\/strong>marxista, em va contestar amb un balbuceig apagat sobre la import\u00e0ncia del “m\u00e8tode del materialisme hist\u00f2ric-dial\u00e8ctic”. Segons la meva experi\u00e8ncia, aquesta an\u00e8cdota \u00e9s bastant representativa d’una cara d’aquells actors que continuen defensant avui, en el nostre context, la rellev\u00e0ncia pol\u00edtica de l’obra de Marx: una esp\u00e8cie d’aut\u00f2mats que parlen idiolecte sovi\u00e8tic, es reguen en l’est\u00e8tica de l’\u00e8pica revolucion\u00e0ria i no semblen haver llegit mai Marx. L’altra serien cercles academitzants for\u00e7a restringits que semblen emprenyats a llegir el m\u00f3n a trav\u00e9s de la teoria del valor. Aquestes recepcions tan idiosincr\u00e0tiques semblen ensopir les problem\u00e0tiques de fet m\u00e9s suggerents del treball de Marx: processos de salaritzaci\u00f3, teoria de l’explotaci\u00f3, fetitxisme de la mercaderia, acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria, alienaci\u00f3… Al marge de les esferes acad\u00e8miques i especialitzades, com imagines tu avui un \u00fas pragm\u00e0tic valu\u00f3s del llegat de Marx? T\u00e9 m\u00e9s a veure amb les problem\u00e0tiques que ens va assenyalar que amb les solucions que va donar? Amb el seu m\u00e8tode?<\/strong><\/p>\n

La noci\u00f3 mateixa de “marxisme” \u00e9s bastant estranya, t\u00e9 una hist\u00f2ria tant sociol\u00f2gica i pol\u00edtica com intel\u00b7lectual. Em refereixo alvocat que el marxisme s’ha desenvolupat barallant a la contra i en condicions pol\u00edtiques molt complicades, ha estat un saber de combat i s’ha vist involucrat en algunes de les majors batalles pol\u00edtiques del segle passat. Tal vegada si no s’hagu\u00e9s produ\u00eft la revoluci\u00f3 sovi\u00e8tica, avui recordar\u00edem Marx exclusivament com un economista pol\u00edtic particularment l\u00facid de finals del segle XIX, una mica com ens passa amb, per exemple, Hobson o William Morris. Penso que haur\u00edem de llegir amb empatia els int\u00e8rprets de Marx personalment involucrats en aquests esdeveniments tan convulsos. A Rosa Luxemburg, Gramsci o Lukacs literalment els anava la vida en decisions en qu\u00e8 consideraven, equivocadament o no, que la seva interpretaci\u00f3 de Marx exercia un paper rellevant. El que \u00e9s absurd \u00e9s pensar que aquesta viv\u00e8ncia \u00e9s extrapolable a qualsevol context, incl\u00f2s un seminari de lectura del\u00a0Capital<\/em>\u00a0en una Facultat de Filosofia d’una universitat europea. Em sembla que no t\u00e9 el menor sentit, com assenyalaves, pensar que \u00e9s particularment important per valorar un moviment social saber quina postura mant\u00e9 respecte a no s\u00e9 qu\u00e8 el materialisme dial\u00e8ctic.<\/p>\n

\u00abUn marxisme practicable \u00e9s una tradici\u00f3 te\u00f2rica amb una clara vocaci\u00f3 emancipadora\u00bb<\/em><\/strong><\/p>\n

L’academicisme marxista em resulta encara m\u00e9s antip\u00e0tic. Tot i que jo diria que cada vegada est\u00e0 m\u00e9s dif\u00f3s un eclecticisme raonable. A les facultats de filosofia i ci\u00e8ncies socials continua quedant gent extremadament dogm\u00e0tica que creu, per exemple, que la sociologia anal\u00edtica o les metodologies quantitatives s\u00f3n el Gran M\u00e8tode de qu\u00e8 parlava Brecht. I que si alg\u00fa -la majoria dels seus col\u00b7legues, en realitat- no comparteix les seves conviccions \u00e9s perqu\u00e8 pateix algun d\u00e8ficit conceptual que l’exclou\u00a0d’iure<\/em>\u00a0de la pr\u00e0ctica cient\u00edfica respectable. Els marxistes<\/p>\n

acad\u00e8mics formen part d’aquesta banda. El peculiar d’ells \u00e9s que volen fer passar la seva bibliomania personal per alguna mena de milit\u00e0ncia pol\u00edtica. La seva disparada vehem\u00e8ncia a l’hora de jutjar qualsevol interpretaci\u00f3 de Marx que no coincideixi amb la seva els exclou pr\u00e0cticament de les condicions b\u00e0siques de discussi\u00f3 racional. Que intentin fer-nos passar una discussi\u00f3 filol\u00f2gica sobre un passatge de\u00a0La ideologia alemanya<\/em>\u00a0per alguna mena d’estrat\u00e8gia militant amb fortes connotacions pr\u00e0ctiques \u00e9s senzillament pat\u00e8tic. Recorden una mica aquesta gent obsessionada amb un grup musical que creuen que les lletres de Grateful Dead proporcionen respostes a tots els misteris de la vida, per\u00f2 en antip\u00e0tic. Per a mi, un marxisme practicable \u00e9s una tradici\u00f3 te\u00f2rica amb una clara vocaci\u00f3 emancipadora, una tradici\u00f3 unida per un semblant de fam\u00edlia i interessada, entre altres coses, en els processos hist\u00f2rics m\u00e9s persistents i de llarg recorregut, els mecanismes col\u00b7lectius que expliquen la desigualtat material, les dimensions emergents dels fen\u00f2mens socials agregats, els aspectes ideol\u00f2gics de la desigualtat, els processos de solidaritat de grup… La interpretaci\u00f3 cabal\u00edstica dels textos de Marx ocupa una posici\u00f3 molt secund\u00e0ria en aquesta llista. De tota manera, el d’anar establint cat\u00e0legs d’autors marxistes i no marxistes em sembla un passatemps incre\u00efblement avorrit.<\/p>\n

En la teva antologia d’El capital,<\/em>\u00a0proposes un itinerari de lectura tal vegada poc ortodox, en el sentit que privilegia les an\u00e0lisis hist\u00f2riques i dona poc protagonisme a la cara especulativa, per\u00f2 que sembla sensat en relaci\u00f3 amb la proporci\u00f3 de l’extensi\u00f3 que el mateix Marx va dedicar a cada aspecte al Llibre I. Creus que cal replantejar-nos la manera com llegim\u00a0El capital<\/em>?<\/strong><\/p>\n

Crec que haur\u00edem de rebaixar una mica el to d’algunes pol\u00e8miques i acceptar que en qualsevol obra hi ha diferents itineraris de lectura, i a\u00a0El capital<\/em>\u00a0-que \u00e9s un assaig alhora excessiu i incomplet- encara m\u00e9s. Els primers cap\u00edtols d‘El capital,<\/em>\u00a0els m\u00e9s especulatius i filos\u00f2fics de l’obra, probablement es compten entre els textos m\u00e9s sobreinterpretats de la hist\u00f2ria juntament amb alguns passatges b\u00edblics i la Constituci\u00f3 dels Estats Units. De la mateixa manera, penso que la fascinaci\u00f3 pels\u00a0Grundrisse<\/em>\u00a0t\u00e9 molt a veure amb el fet que semblen m\u00e9s filos\u00f2fics i abstractes, per\u00f2 jo crec que \u00e9s nom\u00e9s un miracle relacionat amb el vocabulari que fa servir Marx en el que no deixen de ser uns quaderns de notes.<\/p>\n

La meva opci\u00f3 de lectura -privilegiar els aspectes hist\u00f2rics- t\u00e9 a veure amb el que, en primer lloc, facilita molt el di\u00e0leg entre diferents disciplines i amb altres tradicions te\u00f2riques. Convertir l’argumentaci\u00f3 de Marx sobre la teoria laboral del valor en una q\u00fcesti\u00f3 innegociable et bloqueja completament el di\u00e0leg amb molt\u00edssima gent a la qual li sembla inservible. Per contra, els cap\u00edtols dedicats a la gran ind\u00fastria o a la destrucci\u00f3 dels b\u00e9ns comuns de les societats camperoles se superposen amb els treballs d’escoles de ci\u00e8ncies socials molt diferents. En segon lloc, penso que els historiadors s\u00f3n els cient\u00edfics socials que millor han fet servir Marx i per aix\u00f2 el treball de Hobsbawm, E.P. Thompson o Perry Anderson ha tingut un reconeixement en la seva comunitat cient\u00edfica incomparablement m\u00e9s gran que el d’altres te\u00f2rics marxistes d’altres \u00e0mbits.<\/p>\n

En la teva tesi doctoral realitzes una relativitzaci\u00f3 a cr\u00edtiques molt habituals cap a la tradici\u00f3\u00a0<\/strong>marxista que implica mostrar la manera com aquests problemes s\u00f3n en realitat conjunturals a les ci\u00e8ncies socials. Aquesta consci\u00e8ncia de la intemp\u00e8rie epistemol\u00f2gica de les ci\u00e8ncies socials travessa tot el teu treball i, assenyales, t\u00e9 importants conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques. Quines s\u00f3n aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques? T\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies tamb\u00e9 per a l’obra de Marx?<\/strong><\/p>\n

Comen\u00e7o, com gaireb\u00e9 tothom que es posa a llegir en seri\u00f3s a Marx, tractant d’abordar els grans problemes de la seva teoria madura: la justificaci\u00f3 de la teoria del valor, la seva relaci\u00f3 amb la teoria de l’explotaci\u00f3, la noci\u00f3 de capital general, el problema de la transformaci\u00f3… En cert moment em vaig adonar que, si en cent anys de pol\u00e8miques molt enceses ning\u00fa els havia resolt, segurament era perqu\u00e8 no tenien soluci\u00f3. S\u00f3n enigmes, no problemes. A m\u00e9s, vaig veure que hi havia patrons sistem\u00e0tics en els tipus de sortides o pseudooclusions a aquestes apories que s’havien plantejat: formalistes, filos\u00f2fiques, hist\u00f2riques… Se’m va oc\u00f3rrer un plantejament alternatiu, que consistia a pensar si en altres ci\u00e8ncies socials passava una cosa semblant, si existien apories perseverants i transversals i si aquestes tenien alguna cosa a veure amb les que detectem en l’obra de Marx.<\/p>\n

\u00abLes ci\u00e8ncies humanes s\u00f3n una cosa aix\u00ed com l’autoconsci\u00e8ncia de la modernitat, una mica com la teologia a l’edat mitjana.<\/em><\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 em va portar a discussions molt allunyades del marxisme tradicional, relacionades amb l’epistemologia i la filosofia de les ci\u00e8ncies socials. En concret, em sembla que el debat entre individualisme i col\u00b7lectivisme est\u00e0 darrere de la major part de les apories d’El capital.<\/em>\u00a0Tots els grans problemes cl\u00e0ssics d’El capital<\/em>\u00a0es poden reduir en part a una tensi\u00f3 entre individualisme i col\u00b7lectivisme, en la qual Marx adopta una posici\u00f3 ambigua. No dic que sigui l’\u00fanica manera d’interpretar-los, per descomptat, nom\u00e9s que es pot fer. L’interessant \u00e9s que aquesta \u00e9s una discussi\u00f3 general perseverant i irresoluble en totes les ci\u00e8ncies socials des de fa uns 150 anys. \u00c9s a dir, no \u00e9s un problema espec\u00edfic de l’obra de Marx. \u00c9s present fins i tot en aquelles branques de les ci\u00e8ncies de la vida relacionades amb l’estudi de la conducta animal. Penso, per exemple, en l’enc\u00e8s debat en teoria de l’evoluci\u00f3 sobre la unitat de selecci\u00f3. D’altra banda, ser conscient de les limitacions de les ci\u00e8ncies socials \u00e9s important en una societat en la qual les ci\u00e8ncies socials estan arreu i orienten o s’espera que orientin la pr\u00e0ctica totalitat de les nostres decisions pol\u00edtiques. Les ci\u00e8ncies humanes s\u00f3n una cosa aix\u00ed com l’autoconsci\u00e8ncia de la modernitat, una mica com la teologia a l’edat mitjana.<\/p>\n

Mereix la teoria del valor ser salvada? En una entrevista amb Salvador L\u00f3pez\u00a0<\/strong>Arnal assenyalaves que probablement avui \u00e9s de molt poca utilitat per explicar fen\u00f2mens concrets, per\u00f2 que aporta un marc general que relaciona successos aparentment llunyans, la qual cosa t\u00e9 funcions pol\u00edtiques importants. Entenc i reconec el valor d’aquesta funcionalitat pol\u00edtica, per\u00f2 em pregunto si els cercles marxistes molt te\u00f2rics i els seus biaixos de classe i ra\u00e7a no han atorgat massa terreny a la teoria del valor-treball com a dispositiu de deslegitimaci\u00f3 del capitalisme. Altres fonts deslegitimadores, com la colonitzaci\u00f3 o la molt poc polititzada resist\u00e8ncia de les classes populars als processos de salaritzaci\u00f3, s\u00f3n molt intu\u00eftives i a m\u00e9s permeten obrir-se cap al teixit de solidaritats molt necess\u00e0ries.<\/strong><\/p>\n

Francament, no n’estic segur. Crec que hi ha una cosa intu\u00eftiva i important en una teoria econ\u00f2mica amb aspiracions d’exactitud que reconeix la centralitat del treball en la nostra subsist\u00e8ncia. Entre altres coses, de nou, perqu\u00e8 obre vies de di\u00e0leg amb la hist\u00f2ria, el mediambientalista, l’antropologia o fins i tot la psicologia. Per\u00f2 no tinc clar en quina mesura necessitem formular aix\u00f2 com una teoria estricta o n’hi ha prou que sigui un pressupost general que orienta diferents estrat\u00e8gies de recerca. Amb el pas del temps, cada vegada em decanto m\u00e9s per aquesta \u00faltima possibilitat, per\u00f2 sospito que en part \u00e9s per pur cansament.<\/p>\n

En un article de l’any 2011, proposaves una interpretaci\u00f3 de la teoria del valor-treball en qu\u00e8 el fam\u00f3s problema de la transformaci\u00f3 dels valors en preus apareixia com un “teorema d’impossibilitat”, sim\u00e8tric, en cert sentit, al dilema del presoner. El valu\u00f3s de la teoria, llavors, seria no una capacitat de predicci\u00f3 matematitzant sin\u00f3 el fet de ser una esp\u00e8cie d’encarnaci\u00f3 conceptual d’una tensi\u00f3 intr\u00ednseca a la societat capitalista: la seva autocomprensi\u00f3 com a agregat d’individus en conflicte amb la seva incapacitat de desprendre’s d’una certa estructura normativa. En un text m\u00e9s recent, aprofundides en aquesta argumentaci\u00f3 interpretant la teoria laboral del valor com una expressi\u00f3 te\u00f2rica de la paradoxal institucionalitzaci\u00f3 de l’economia capitalista. En qu\u00e8 consisteix aquesta lectura institucionalista de la teoria del valor-treball?<\/strong><\/p>\n

La meva interpretaci\u00f3 del problema de la transformaci\u00f3 no ha tingut gaire fortuna acad\u00e8mica, per a qu\u00e8 ens vam enganyar. Aix\u00f2 no obstant, segueixo pensant que assenyalava una cosa important. La soluci\u00f3 matem\u00e0tica del problema que em resulta m\u00e9s interessant \u00e9s la de Shaikh, que va mostrar com es podien transformar els valors en preus de producci\u00f3 a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s iterat. Em vaig adonar que hi havia una similitud estructural entre aquest plantejament i les famoses solucions iterades al dilema del presoner. I \u00e9s l\u00f2gic que sigui aix\u00ed. Per solucionar el dilema del presoner -en realitat, per dissoldre’l, ja que no t\u00e9 soluci\u00f3- busquem mecanismes de comunicaci\u00f3 impl\u00edcita, que permetin transmetre propostes de cooperaci\u00f3 fiables a trav\u00e9s de la conducta dels jugadors, per aix\u00f2 n’hi ha prou amb un programa d’ordinador molt senzill per aconseguir-ho. A trav\u00e9s de processos iterats, de successives partides del dilema entre els mateixos jugadors, es genera aquesta possibilitat.<\/p>\n

La conversi\u00f3 de valors en preus de producci\u00f3 es pot entendre com un proc\u00e9s invers de descomunicaci\u00f3 social a trav\u00e9s de la compet\u00e8ncia. Posteriorment, em vaig plantejar quin paper jugaven en tot aix\u00f2 els aspectes institucionals del capitalisme hist\u00f2ric. Almenys des del per\u00edode d’entreguerres el mercat ha estat o b\u00e9 embridat o b\u00e9 impulsat per institucions p\u00fabliques, \u00e9s a dir, per dispositius socials que introdueixen informaci\u00f3 addicional del tipus que sigui (“la plena ocupaci\u00f3 \u00e9s convenient”, “la compet\u00e8ncia \u00e9s necess\u00e0ria”…) en el sistema de preus. La meva idea, bastant especulativa sens dubte, \u00e9s que en els moments de crisi d’acumulaci\u00f3 aquests dispositius institucionals ens porten a una esp\u00e8cie de reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva tendencialment propera a la teoria laboral del valor.<\/p>\n

\"2020<\/p>\n

En brut,<\/em>\u00a0reivindiques el materialisme hist\u00f2ric com una eina cr\u00edtica que ens atorga capacitat de penetraci\u00f3 en les din\u00e0miques d’una societat de mercat estructuralment “travessada per les espelmes idealistes”. Com seria aquest \u00fas pol\u00edtic de la tradici\u00f3 intel\u00b7lectual materialista? T\u00e9 m\u00e9s a veure amb un conjunt de preguntes que amb un conjunt de respostes?<\/strong><\/p>\n

El materialisme hist\u00f2ric no va sorgir com una doctrina filos\u00f2fica general, sin\u00f3 com una reivindicaci\u00f3 del treball cient\u00edfic com a font de coneixement amb utilitats pol\u00edtiques. S’oposava a aquestes posicions que, en canvi, carreguen les tintes en l’espontane\u00eftat de la subjectivitat com a motor de transformaci\u00f3 hist\u00f2rica. Cal aclarir que en certs moments aquesta darrera perspectiva, propera a l’hermen\u00e8utica, tamb\u00e9 ha estat molt important per a l’esquerra pol\u00edtica. Aix\u00f2 \u00e9s el que explica, per exemple, el gir idealista del marxisme del per\u00edode d’entreguerres, quan van col\u00b7lapsar les doctrines m\u00e9s positivistes que pronosticaven que les forces revolucion\u00e0ries tindrien \u00e8xit als pa\u00efsos m\u00e9s industrialitzats.<\/p>\n

L’objectivisme pot induir una esp\u00e8cie de par\u00e0lisi: no fem res fins que les condicions objectives hagin madurat i coses aix\u00ed… No \u00e9s f\u00e0cil trobar un equilibri entre ambdues perspectives. La pot\u00e8ncia de cadascun d’aquests punts de vista dep\u00e8n una mica del moment hist\u00f2ric i la cultura pol\u00edtica dominant. Precisament crec que en els darrers quaranta anys el materialisme ha cobrat import\u00e0ncia com a eina cr\u00edtica a causa dels processos de remercantilitzaci\u00f3. La individualitzaci\u00f3 mercantil indueix espelmes idealistes: la ideologia dels emprenedors, de l’apoderament, etc.<\/p>\n

\u00abNom\u00e9s en contextos extremadament artificials, llocs completament aliens a la nostra sociabilitat natural, poden donar-se els mercats sense cap mena de regulaci\u00f3.<\/em><\/strong><\/p>\n

Insisteixes amb freq\u00fc\u00e8ncia en la distinci\u00f3 entre\u00a0mercat,<\/em>\u00a0que \u00e9s una instituci\u00f3 social gaireb\u00e9 universal per\u00f2 que hist\u00f2ricament ha estat relegada a un paper marginal, i\u00a0societat mercantil,<\/em>\u00a0que \u00e9s aquella en qu\u00e8 aquesta instituci\u00f3 ha fagocitat la resta de dimensions socials fins al punt de situar-se com el centre de gravetat que determina la seva reproducci\u00f3 material. Per\u00f2, en realitat, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s profunda, \u00bfno? Com assenyala Polanyi, la majoria dels mercats hist\u00f2rics van funcionar de manera tan diferent del nostre concepte de mercat que gaireb\u00e9 sembla q\u00fcestionable que es puguin englobar sota una mateixa noci\u00f3. Comer\u00e7 estatalment regulat; preus fixos; diners que serveixen per cancel\u00b7lar un pagament, per\u00f2 no per comprar; intercanvis rituals… No sols la societat mercantil \u00e9s un exotisme hist\u00f2ric, sin\u00f3 que els mercats formadors de preus, fins i tot en \u00e0mbits restringits de la vida social, s\u00f3n hist\u00f2ricament infreq\u00fcents.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s molt cert. Fins i tot en la nostra societat anomenem mercats a realitats bastant diferents. Es calcula, per exemple, que entre el 30% i el 50 % del comer\u00e7 mundial \u00e9s comer\u00e7 intrafirma. Una f\u00e0brica de tela a Tail\u00e0ndia propietat d’H&M que li ven material a una planta de confecci\u00f3 que l’empresa tingui, per exemple, al Pakistan compta com a exportaci\u00f3 tailandesa, per\u00f2 la veritat \u00e9s que no \u00e9s una transacci\u00f3 mercantil convencional perqu\u00e8 el seu preu es fixa a Estocolm, des de la seu de la companyia. A m\u00e9s, hi ha molt\u00edssimes regulacions impl\u00edcites.<\/p>\n

\u00c9s una cosa que veiem quotidianament en el nostre tracte amb els comerciants amb els quals tenim una relaci\u00f3 continuada. Si intentessin treure profit de nosaltres a qualsevol preu se’n ressentiria no nom\u00e9s la nostra relaci\u00f3 personal, sin\u00f3 tamb\u00e9 la comercial. Els mercats en els quals, per diferents motius, no sorgeixen aquest tipus de regulacions tendeixen a ser molt destructius. Per aix\u00f2 el turisme t\u00e9 efectes tan terribles a les ciutats. El turisme de masses propicia una situaci\u00f3 en qu\u00e8 tothom \u00e9s desconegut per a tothom. El m\u00e9s probable \u00e9s que no et tornis a trobar amb aquest comerciant que et ven una paella congelada a preu de caviar, \u00e9s per aix\u00f2 que no dubta a intentar treure’t tots els diners que pugui. Nom\u00e9s en contextos extremadament artificials, llocs completament aliens a la nostra sociabilitat natural, com els mercats financers o les ciutats turistificades, poden donar-se sistem\u00e0ticament aquestes situacions.<\/p>\n

Quan vaig llegir\u00a0Sociof\u00f2bia,<\/em>\u00a0a la primera part vaig tenir la sensaci\u00f3 d’estar llegint un text que abordava problem\u00e0tiques que han quedat una mica relegades despr\u00e9s del 15M, ja que a la seva atmosfera apareixia molt m\u00e9s present la idea del canvi pol\u00edtic a trav\u00e9s de la tecnologia digital que en les discussions actuals en els moviments antagonistes. No obstant aix\u00f2, el <\/strong>ciber\u00a0fetitxisme\u00a0roman en els consensos ideol\u00f2gics globals de la societat de mercat. En tot cas, sembla que es va fer molt m\u00e9s cas al subt\u00edtol: “El canvi pol\u00edtic en l’era digital”, que al t\u00edtol:\u00a0Sociof\u00f2bia.<\/em>\u00a0El ciber\u00a0fetitxisme nom\u00e9s \u00e9s un llarg excurs, un cas particular, una forma concreta de sociof\u00f2bia, de por a la democr\u00e0cia, \u00e9s a dir, una drecera per mirar d’afrontar dilemes pragm\u00e0tics relacionats amb la forma en qu\u00e8 volem viure que nom\u00e9s es poden dirimir a trav\u00e9s de la deliberaci\u00f3 col\u00b7lectiva. En general t’has mostrat partidari d’una articulaci\u00f3 institucionalista d’aquests mecanismes deliberatius. Per\u00f2 a qu\u00e8 et refereixes exactament quan parles d’institucions en la transformaci\u00f3 pol\u00edtica? A un caragol zapatista? A alguna cosa com l’\u00fas estrat\u00e8gic dels mecanismes estatals en la construcci\u00f3 de l’autonomia democr\u00e0tica a Bakur? Com imagines un entramat institucional democr\u00e0tic? T\u00e9 a veure amb aquesta idea de Carolina del Olmo que “no necessitem tant nous partits com nous sindicats”?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s curi\u00f3s, per\u00f2 amb la crisi del coronavirus la virologia s’ha convertit en el centre de les nostres vides i la tecnologia digital ha passat a ser una eina per xafardejar i descarregar s\u00e8ries. En realitat, crec que \u00e9s un enfocament bastant realista. La meva opini\u00f3 sempre ha estat que la tecnologia digital no \u00e9s tan important, m’he vist obligat a parlar-ne prou a desgana. La parafern\u00e0lia digital ni m’interessa ni m’impressiona m\u00e9s que altres desenvolupaments tecnol\u00f2gics o cient\u00edfics.<\/p>\n

Parlar d’institucions \u00e9s parlar de normes compartides, on l’important \u00e9s el “compartides” i quin significat atribu\u00efm a aquest compartir. A l’esquerra hi ha hagut sempre fascinaci\u00f3 amb els dispositius socials, per dir-ho aix\u00ed, “modulars”, que pots traslladar a diferents situacions per mirar de generar democr\u00e0cia i llibertat de manera viral. Crec que \u00e9s un error. L’atenci\u00f3 a les institucions ens obliga a pensar els processos socials impl\u00edcits en la implementaci\u00f3 exitosa d’aquests dispositius. Quin tipus de sociabilitat es requereix perqu\u00e8 les normes democr\u00e0tiques fructifiquin? Quin tipus de vincles socials necessitem per aconseguir un equilibri adequat d’igualtat, llibertat individual i Estat de Dret? Els sindicats s\u00f3n interessants justament perqu\u00e8 durant molt de temps es van entendre aix\u00ed: no nom\u00e9s com a organitzacions secund\u00e0ries amb una finalitat utilit\u00e0ria, sin\u00f3 com a espais de socialitzaci\u00f3 pol\u00edtica o, a l’inrev\u00e9s, com a eines de polititzaci\u00f3 de la quotidianitat.<\/p>\n

L’atenci\u00f3 a les institucions ens obliga a pensar els processos socials que permeten generar democr\u00e0cia i llibertat<\/em><\/strong><\/p>\n

La proposta final de\u00a0Sociof\u00f2bia<\/em>\u00a0\u00e9s l’\u00e8tica de la cura com a motor de la transformaci\u00f3 pol\u00edtica. \u00c9s a dir, el reconeixement de la fragilitat inherent a la condici\u00f3 humana que ens empeny a cuidar-nos entre nosaltres. Em sorpr\u00e8n que, atorgant tanta import\u00e0ncia a la cura, hi hagi tan poques cites a contribucions feministes, sent els feminismes probablement l’\u00e0mbit te\u00f2ric on m\u00e9s s’ha pensat la cura en el nostre context. Tamb\u00e9 em costa pensar aquesta proposta sense una visi\u00f3 interseccional: tal vegada, en<\/strong><\/p>\n

abstracte, la fragilitat intr\u00ednseca a l’\u00e9sser hum\u00e0 ens agermana, per\u00f2 el cert \u00e9s que el m\u00f3n exposa certs cossos a nivells de viol\u00e8ncia molt diferents que a d’altres. En aquest sentit, limitacions molt significatives dels moviments antagonistes en el nostre context s\u00f3n l’aclaparador exc\u00e9s de blanquitud i classemedianisme. Per a mi, la veritable polititzaci\u00f3 de cuidar-nos passaria per tenir molt present que no \u00e9s el mateix exposar-te a una multa que exposar-te a un CIE o a una deportaci\u00f3, que no \u00e9s el mateix que et descomptin un dia de sou que no poder fer vaga perqu\u00e8 ets una empleada de la llar interna, etc., i modular les nostres pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques en conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s a dir, construir solidaritats no paternalistes que prioritzin, que cuidin, les persones que s\u00f3n al centre de la viol\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n

Algunes amigues em van assenyalar la clamorosa abs\u00e8ncia d’autores feministes des d’abans fins i tot que es publiqu\u00e9s el llibre. Tenien tota la ra\u00f3, \u00e9s clar. El que passa \u00e9s que no va ser un oblit sin\u00f3 una decisi\u00f3 conscient, que s\u00e9 que \u00e9s injusta amb la tradici\u00f3 te\u00f2rica i pol\u00edtica feminista, per\u00f2 que t\u00e9 la seva explicaci\u00f3. La meva intenci\u00f3 era tractar d’arribar a gent molt hostil al vocabulari feminista, per\u00f2 que, a parer meu, podia ser receptiva a les seves idees. El feminisme s’ha normalitzat molt en els \u00faltims anys, per\u00f2 fa molt poc no era aix\u00ed. Concretament, el que tenia al cap quan vaig escriure aquest llibre va ser el moment en qu\u00e8 a l’acampada de Sol del 15M alguna gent va decidir, entre aplaudiments de l’assemblea, arrencar una pancarta feminista. All\u00f2 em va impactar, la veritat. Em semblava que si aconseguia trobar un altre to i altres paraules per explicar algunes tesis que han desenvolupat majorit\u00e0riament autores feministes podia ser escoltat per persones que es tanquen en banda quan comences a parlar del patriarcat.<\/p>\n

\u00abDe vegades les nostres intervencions en l’esfera p\u00fablica tenen un to molt identitari, s\u00f3n dirigides a refor\u00e7ar les idees dels qui ja pensen com nosaltres.<\/em><\/strong><\/p>\n

Intento fer el mateix amb paraules com “socialisme” o “comunisme”, amb les quals tampoc tinc cap problema, per\u00f2 que generen molt\u00edssim rebuig. Per aix\u00f2 prefereixo parlar de postcapitalisme o igualitarisme i no vaig citar autors del c\u00e0non comunista. Yayo Herrero ho explicava molt b\u00e9 fa temps. Deia alguna cosa aix\u00ed com “si comen\u00e7o una confer\u00e8ncia declarant-me feminista, anticapitalista i ecologista he perdut al 90% del p\u00fablic abans de comen\u00e7ar”. Crec que \u00e9s una idea important. De vegades les nostres intervencions en l’esfera p\u00fablica tenen un to molt identitari, s\u00f3n dirigides a refor\u00e7ar les idees dels qui ja pensen com nosaltres. Aix\u00f2 pot tenir la seva utilitat en alguns contextos, per\u00f2 com a estrat\u00e8gia general em sembla limitada. D’altra banda, no m’acaben de conv\u00e8ncer les propostes d’interseccionalitat. Crec que assenyalen un problema real, que t\u00e9 a veure amb com l’elitisme se’ns fica sota la pell i contamina tamb\u00e9 els moviments socials. Per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 que de vegades aquestes teories faciliten una mirada un tant conciliadors sobre l’acumulaci\u00f3 d’opressions. Una mica com si elaborant un cat\u00e0leg de patiments pogu\u00e9ssim arribar a una f\u00f3rmula magistral alliberadora. Tampoc vull fer una caricatura d’aquestes posicions, que em semblen respectables. Simplement, em sembla que hem d’atrevir-nos a pensar en l’aut\u00e8ntica complexitat de l’igualitarisme i els conflictes, costos i carrerons sense sortida que implica.<\/p>\n

\u00abAtendre les cures no \u00e9s nom\u00e9s un acte de just\u00edcia, sin\u00f3 una eina pol\u00edtica que ens ajuda a construir majories socials.<\/em><\/strong><\/p>\n

Una altra tem\u00e0tica lleugerament diferent \u00e9s la teva atenci\u00f3 a l’\u00e0mbit de les cures com a espai de manifestaci\u00f3 explosiva de certes contradiccions molt profundes de la nostra organitzaci\u00f3 de la reproducci\u00f3 material. De nou, sembla que nom\u00e9s (certs) feminismes i moviments de treballadores de la llar amb alta o total pres\u00e8ncia migrant atorguen un lloc veritablement central a aquest eix en el seu projecte pol\u00edtic. Veus algun altre actor pol\u00edtic que hagi incorporat fondament el punt de les cures, cosa que ha de passar per la despatriarcalitzaci\u00f3 i descolonitzaci\u00f3 de les nostres pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques?<\/strong><\/p>\n

Crec que els ecologistes estan cada vegada m\u00e9s atents a aquests aspectes reproductius de la nostra vida social. \u00c9s m\u00e9s, crec que aquesta atenci\u00f3 a les cures est\u00e0 servint a l’ecologisme per superar algunes de les seves limitacions i trobar nous espais i mecanismes de mobilitzaci\u00f3. Un exemple molt interessant en aquest sentit s\u00f3n les Escoles de Calor a Andalusia, que demanen la bioclimatitzaci\u00f3 dels centres escolars. Atendre les cures no \u00e9s nom\u00e9s un acte de just\u00edcia, sin\u00f3 una eina pol\u00edtica que ens ajuda a construir majories socials.<\/p>\n

\u00abSospito que no hem canviat tant en els \u00faltims deu mil anys, i em sembla que desestimar aquesta continu\u00eftat antropol\u00f2gica t\u00e9 efectes molt nocius.<\/em><\/strong><\/p>\n

T’has mostrat molt cr\u00edtic amb l’exaltaci\u00f3 contempor\u00e0nia de la vida n\u00f2mada. La teva proposta \u00e9s que l’esquerra es retrobi amb el seu passat i torni a fomentar la construcci\u00f3 de solidaritats \u00e0mplies i compromeses que serveixin alhora d’escut davant les hostilitats del nostre m\u00f3n i de sosteniment per a projectes pol\u00edtics alternatius.<\/strong><\/p>\n

No soc gens tradicionalista. Em sento c\u00f2mode amb la cultura popular contempor\u00e0nia i soc molt urbanita. No \u00e9s que enyori\u00a0el passat, sin\u00f3 que crec que som bastants semblants a com \u00e9rem en el passat. Sospito que no hem canviat tant en els \u00faltims deu mil anys, i em sembla que desestimar aquesta continu\u00eftat antropol\u00f2gica, que \u00e9s aqu\u00ed, ens agradi o no, t\u00e9 efectes molt nocius.<\/p>\n

\u00abLa idea de “naturalesa humana” ens ajuda a pensar algunes de les reivindicacions de l’esquerra com a trucades d’atenci\u00f3 sobre aspectes fonamentals per a la nostra esp\u00e8cie.<\/em><\/strong><\/p>\n

Has reivindicat la rellev\u00e0ncia pol\u00edtica d’una certa “naturalesa humana”, que tindria a veure amb la compatibilitat de certes maneres d’organitzar la vida amb les nostres estructures antropol\u00f2giques profundes. Tamb\u00e9 amb una cosa aix\u00ed com pensar-nos en continu\u00eftat amb els primats i acceptar les dades de la sociobiologia com a mat\u00e8ria pol\u00edtica significativa. A les persones la traject\u00f2ria pol\u00edtica de les quals ha estat molt influ\u00efda pels transfeminitzadors, aquest recurs a la natura o l’antropologia com a fonament del pol\u00edtic ens produeix un rebuig gaireb\u00e9 instintiu. A aix\u00f2 es podria objectar que les estructures antropol\u00f2giques a les quals allaus s\u00f3n pr\u00e0cticament invariants societals (com els horaris laborals dels treballadors en una f\u00e0brica fordista id\u00e8ntics als de societats de ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors, en\u00a0Capitalisme),<\/em>\u00a0mentre que els r\u00e8gims de g\u00e8nere i sexualitat exhibeixen una variabilitat antropol\u00f2gica ampl\u00edssima. Com creus que s’ha d’articular pol\u00edticament la idea de “naturalesa humana”?<\/strong><\/p>\n

Tal vegada la idea de “naturalesa humana” ha sigut un terreny conceptual tan \u00fatil per als opressors perqu\u00e8 des dels moviments emancipadors hem renunciat a barallar aquest concepte. Hi ha una cita molt coneguda de Spinoza que diu: “Ning\u00fa sap el que pot un cos”. Crec que \u00e9s una idea molt potent. Els conservadors fan servir la idea de “naturalesa humana” per conv\u00e8ncer-nos que l’ordre de les coses \u00e9s immutable i ens hem de resignar. Per\u00f2 es pot veure al rev\u00e9s: la natura no \u00e9s l’espai del senzill, el r\u00edgid, l’inamovible. De vegades passa tot el contrari, l’ordre social \u00e9s molt r\u00edgid i \u00e9s la nostra naturalesa la que introdueix desordre i variaci\u00f3. Qualsevol que hagi criat un nen petit ho sap.<\/p>\n

La idea de natura ens ajuda a pensar algunes de les reivindicacions de l’esquerra com a trucades d’atenci\u00f3 sobre aspectes fonamentals per a la nostra esp\u00e8cie. Per exemple, som animals igualitaristes als quals la desigualtat material els produeix tota mena de malestars que s’expressen en conflictes socials. Som animals molt fr\u00e0gils i de crian\u00e7a cooperativa, per la qual cosa les fam\u00edlies monoparentals s\u00f3n un entorn social massa exigu per cuidar-nos. Som animals amb una gran plasticitat sexual, que viu la seva realitat reproductiva a trav\u00e9s d’una gamma de possibilitats molt \u00e0mplia (com passa amb el llenguatge: a partir d’una estructura cognitiva natural comuna desenvolupem una aspra quantitat de possibilitats). “Natura” vol dir tamb\u00e9 pensar-nos com a \u00e9ssers inserits en ecosistemes amb trets en com\u00fa perseverants al llarg del temps.<\/p>\n

\u00abSom animals igualitaristes als quals la desigualtat material els produeix tota classe de malestars que s’expressen en conflictes socials<\/em>\u00bb<\/strong><\/p>\n

Has mostrat molta simpatia cap als moviments ecologistes. No obstant aix\u00f2, els moviments ecologistes noratl\u00e0ntics miren molt poc cap al Sud global, tenint aix\u00ed molt poca consci\u00e8ncia de la implicaci\u00f3 real de les pol\u00edtiques extractivistes sobre aquestes comunitats i territoris. Creus que hi ha algun canvi en aquest sentit? Per exemple, en la crida i programa de la<\/strong><\/p>\n

Cimera Social pel Clima i la celebraci\u00f3 en el seu marc de la Minga Ind\u00edgena s’apreciava un canvi de focus, per\u00f2 tal vegada aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb les persones que van participar en l’organitzaci\u00f3 en el context en qu\u00e8 es va donar.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil dir-ho amb seguretat, per\u00f2 crec que aquest canvi s’est\u00e0 produint ja i, espero que no soni gaire chauvinista, penso que el nostre pa\u00eds pot jugar un paper important en ell. Podem ser una esp\u00e8cie de corretja de transmissi\u00f3 perqu\u00e8, des d’aquestes posicions noratl\u00e0ntiques, el Sud deixi de ser vist com una font d’imatges folkl\u00f2riques -els ind\u00edgenes en harmonia amb la terra als quals hem de protegir, com si fossin ossos panda- i comencem a pensar-ho com una font de solucions pol\u00edtiques per als problemes que ha creat el Nord.<\/p>\n

A\u00a0En brut,<\/em>\u00a0arran d’una q\u00fcestionable interpretaci\u00f3 dels beneficis del mercat de Steven Pinker, et plantejaves l’exist\u00e8ncia del progr\u00e9s moral. Em sembla que aquesta idea t\u00e9 alguns punts cecs. En primer lloc, qu\u00e8 \u00e9s el progr\u00e9s moral? Estaria disposat a acceptar que hi ha consolidacions i aven\u00e7os de plantejaments dins d’una tradici\u00f3 pol\u00edtica concreta, encara que sigui cost\u00f3s perqu\u00e8 el trasp\u00e0s generacional en els moviments socials \u00e9s gaireb\u00e9 nul. I qu\u00e8 \u00e9s un proc\u00e9s d’il\u00b7lustraci\u00f3? Jo podria considerar el que va portar a l’aixecament zapatista com un “proc\u00e9s d’il\u00b7lustraci\u00f3”, per\u00f2 altres persones ho veuran com un enorme pas cap enrere davant el progr\u00e9s. Aix\u00ed que, quina \u00e9s la utilitat pol\u00edtica de la idea de progr\u00e9s moral?<\/strong><\/p>\n

\u00abEl Sud ha de deixar de ser vist com una font d’imatges folkl\u00f2riques i hem de comen\u00e7ar a pensar-ho com una font de solucions pol\u00edtiques per als problemes que ha creat el Nord<\/em>.<\/strong><\/p>\n

El problema de la idea de progr\u00e9s hist\u00f2ric de Hegel o Sant Agust\u00ed no \u00e9s que identifiqui millores o retrocessos en diferents \u00e0mbits de la nostra vida compartida: la ci\u00e8ncia, la pol\u00edtica, l’art, la moral o el que sigui. El problema \u00e9s que tracta de reconciliar tots aquests processos en una perspectiva general d’autodesplegament de la racionalitat. De manera que se’ns exigeix que entenguem les cat\u00e0strofes hist\u00f2riques com el preu a pagar per l’avan\u00e7 de la ra\u00f3, que tindr\u00e0, finalment, un saldo positiu. En realitat, la relaci\u00f3 entre aquestes diferents din\u00e0miques d’aven\u00e7 pot ser, i de fet sovint \u00e9s, contradict\u00f2ria o conflictiva. Un progr\u00e9s est\u00e8tic genu\u00ed pot ser una cat\u00e0strofe des d’un punt de vista \u00e8tic, un aven\u00e7 tecnol\u00f2gic pot ser un retroc\u00e9s infinit des d’una perspectiva pol\u00edtica. Per\u00f2 crec que el reconeixement d’aquests conflictes no significa que no puguem plantejar l’exist\u00e8ncia d’aven\u00e7os relatius, en el sentit que s\u00f3n aix\u00ed percebuts des de cadascun d’aquests punts de vista i no des d’una perspectiva general que reconcili\u00ef tots ells.<\/p>\n

\u00abQuan aconseguim m\u00e9s igualtat i m\u00e9s llibertat tamb\u00e9 entenem millor en qu\u00e8 consisteix ser lliure i igual, el que ens porta a noves exploracions per buscar m\u00e9s i millor igualtat i llibertat.<\/em><\/strong><\/p>\n

Per descomptat, com assenyales, la tesi que alguna cosa en concret suposa un aven\u00e7 moral \u00e9s pol\u00e8mica, com sempre passa en \u00e8tica: \u00e9s dif\u00edcil que arribem a consensos absoluts, sempre hi haur\u00e0 gent a la qual els drets humans li semblin un retroc\u00e9s. Aix\u00f2 no obstant, davant el relativisme extrem, em sembla inq\u00fcestionable que en \u00e8tica i en pol\u00edtica hi ha tamb\u00e9 din\u00e0miques acumulatives, diferents de les cient\u00edfiques, per\u00f2 no menys reals. La ra\u00f3 \u00e9s que es donen processos d’autodescobriment. Quan aconseguim m\u00e9s igualtat i m\u00e9s llibertat tamb\u00e9 entenem millor en qu\u00e8 consisteix ser lliure i igual, el que ens porta a noves exploracions per buscar m\u00e9s i millor igualtat i llibertat. Crec que aquest \u00e9s un proc\u00e9s estructurat i direccional, per la qual cosa em sembla que no \u00e9s abusiu parlar de progr\u00e9s moral.<\/p>\n

Finalment: interpretes amb freq\u00fc\u00e8ncia, com moltes altres persones, l’obra de Marx com un intent de revenja entre la revoluci\u00f3 industrial i la Il\u00b7lustraci\u00f3. Per\u00f2 em pregunto per la necessitat de continuar aferrant-se a la Il\u00b7lustraci\u00f3, arribats en aquest punt de la Hist\u00f2ria. Qu\u00e8 \u00e9s el que la fa tan\u00a0<\/strong>irrenunciable? El desig de ruptura amb la tutela pol\u00edtica es pot trobar en gaireb\u00e9 qualsevol moviment emancipatori de qualsevol lloc del m\u00f3n. I per qu\u00e8 insistir en un discurs que no t\u00e9 en compte les condicions econ\u00f2miques i pol\u00edtiques de les seves pr\u00f2pies aspiracions? Per qu\u00e8 no donar-los l’esquena d’una vegada als discursos il\u00b7lustrats i orientar la nostra br\u00faixola pol\u00edtica cap als projectes que sorgeixen enmig de la viol\u00e8ncia m\u00e9s crua generada per all\u00f2 a qu\u00e8 ens oposem?<\/strong><\/p>\n

La Il\u00b7lustraci\u00f3 va ser la primera vegada en la hist\u00f2ria en qu\u00e8 un projecte de democratitzaci\u00f3 igualitarista que apostava per la lliure autorealitzaci\u00f3 va assolir realment aspiracions universalistes. Crec que proporciona una esp\u00e8cie de mite fundacional, com la democr\u00e0cia atenenca abans, per als moviments d’emancipaci\u00f3 de tot el m\u00f3n. \u00c9s veritat que no cal sobredimensionar els mites, compleixen una funci\u00f3 simb\u00f2lica que pot ser \u00fatil en cert moment, per\u00f2 res m\u00e9s. Aix\u00ed que \u00e9s absurd, \u00e9s veritat, convertir la Il\u00b7lustraci\u00f3 en una bandera identit\u00e0ria o una cosa aix\u00ed. De fet, la for\u00e7a del seu relat es basa en el seu car\u00e0cter expansiu. Il\u00b7lustraci\u00f3 \u00e9s Voltaire, per\u00f2 tamb\u00e9 Toussaint Louverture.<\/p>\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Atendre les cures \u00e9s un acte de just\u00edcia”. Entrevista amb C\u00e9sar Rendueles, un dels pensadors d’esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3219,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_searchwp_excluded":"","advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-3868","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","has-post-title","has-post-date","has-post-category","has-post-tag","has-post-comment","has-post-author",""],"yoast_head":"\nUna conversa amb C\u00e9sar Rendueles - Ajoblanco<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\""Atendre les cures \u00e9s un acte de just\u00edcia". Entrevista amb C\u00e9sar Rendueles, un dels pensadors d'esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles - Ajoblanco\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\""Atendre les cures \u00e9s un acte de just\u00edcia". Entrevista amb C\u00e9sar Rendueles, un dels pensadors d'esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Ajoblanco\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/revistajoblanco\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-04-27T07:30:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-02-19T18:33:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"767\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"505\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"8f404655e5\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8f404655e5\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"33 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles\"},\"author\":{\"name\":\"8f404655e5\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/person\\\/2bd620905574f4556df3fb72dd612ee7\"},\"headline\":\"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles\",\"datePublished\":\"2020-04-27T07:30:12+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-19T18:33:16+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles\"},\"wordCount\":6792,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/04\\\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg\",\"articleSection\":[\"Actualitat\"],\"inLanguage\":\"es-CA\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles\",\"name\":\"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles - Ajoblanco\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/04\\\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg\",\"datePublished\":\"2020-04-27T07:30:12+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-19T18:33:16+00:00\",\"description\":\"\\\"Atendre les cures \u00e9s un acte de just\u00edcia\\\". Entrevista amb C\u00e9sar Rendueles, un dels pensadors d'esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es-CA\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-CA\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/04\\\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/04\\\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg\",\"width\":767,\"height\":505},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\\\/actualitat\\\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\",\"name\":\"Ajoblanco\",\"description\":\"Revolvemos Ajoblanco: una revista en papel, una plataforma digital y un club de activistas y amantes de la cultura.\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#organization\"},\"alternateName\":\"Ajoblanco\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es-CA\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#organization\",\"name\":\"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco\",\"alternateName\":\"Ajoblanco\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-CA\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/03\\\/logo-ajoblanco.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/03\\\/logo-ajoblanco.svg\",\"width\":1,\"height\":1,\"caption\":\"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/revistajoblanco\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.instagram.com\\\/revista_ajoblanco\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\\\/ca#\\\/schema\\\/person\\\/2bd620905574f4556df3fb72dd612ee7\",\"name\":\"8f404655e5\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-CA\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/2fc2bc586c7046ab3ae58f602bcfda82f5618615dc285bdc79f8b8d39e611465?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/2fc2bc586c7046ab3ae58f602bcfda82f5618615dc285bdc79f8b8d39e611465?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/2fc2bc586c7046ab3ae58f602bcfda82f5618615dc285bdc79f8b8d39e611465?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"8f404655e5\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.ajoblanco.org\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles - Ajoblanco","description":"\"Atendre les cures \u00e9s un acte de just\u00edcia\". Entrevista amb C\u00e9sar Rendueles, un dels pensadors d'esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles - Ajoblanco","og_description":"\"Atendre les cures \u00e9s un acte de just\u00edcia\". Entrevista amb C\u00e9sar Rendueles, un dels pensadors d'esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani.","og_url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles","og_site_name":"Ajoblanco","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/revistajoblanco\/","article_published_time":"2020-04-27T07:30:12+00:00","article_modified_time":"2025-02-19T18:33:16+00:00","og_image":[{"width":767,"height":505,"url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"8f404655e5","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"8f404655e5","Est. reading time":"33 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles"},"author":{"name":"8f404655e5","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/person\/2bd620905574f4556df3fb72dd612ee7"},"headline":"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles","datePublished":"2020-04-27T07:30:12+00:00","dateModified":"2025-02-19T18:33:16+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles"},"wordCount":6792,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg","articleSection":["Actualitat"],"inLanguage":"es-CA"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles","name":"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles - Ajoblanco","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg","datePublished":"2020-04-27T07:30:12+00:00","dateModified":"2025-02-19T18:33:16+00:00","description":"\"Atendre les cures \u00e9s un acte de just\u00edcia\". Entrevista amb C\u00e9sar Rendueles, un dels pensadors d'esquerres amb m\u00e9s projecci\u00f3 en el context espanyol contemporani.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#breadcrumb"},"inLanguage":"es-CA","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-CA","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#primaryimage","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d.jpg","width":767,"height":505},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\/una-conversa-amb-cesar-rendueles#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Una conversa amb C\u00e9sar Rendueles"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#website","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca","name":"Ajoblanco","description":"Revolvemos Ajoblanco: una revista en papel, una plataforma digital y un club de activistas y amantes de la cultura.","publisher":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#organization"},"alternateName":"Ajoblanco","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es-CA"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#organization","name":"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco","alternateName":"Ajoblanco","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-CA","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/logo-ajoblanco.svg","contentUrl":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/logo-ajoblanco.svg","width":1,"height":1,"caption":"Asociaci\u00f3n cultural Ajoblanco"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/revistajoblanco\/","https:\/\/www.instagram.com\/revista_ajoblanco"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca#\/schema\/person\/2bd620905574f4556df3fb72dd612ee7","name":"8f404655e5","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-CA","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2fc2bc586c7046ab3ae58f602bcfda82f5618615dc285bdc79f8b8d39e611465?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2fc2bc586c7046ab3ae58f602bcfda82f5618615dc285bdc79f8b8d39e611465?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2fc2bc586c7046ab3ae58f602bcfda82f5618615dc285bdc79f8b8d39e611465?s=96&d=mm&r=g","caption":"8f404655e5"},"sameAs":["https:\/\/www.ajoblanco.org"]}]}},"author_meta":{"display_name":"8f404655e5","author_link":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/author\/8f404655e5"},"featured_img":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/600eb6612b31632f6c618c9c012d873d-300x198.jpg","coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/actualitat\" class=\"advgb-post-tax-term\">Actualitat<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Actualitat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 years ago","modified":"Updated 2 years ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 de April de 2020","modified":"Updated on 19 de February de 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 de April de 2020 09:30","modified":"Updated on 19 de February de 2025 19:33"},"featured_img_caption":"","series_order":"","builder_content":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3868","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3868"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3868\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4949,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3868\/revisions\/4949"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3219"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ajoblanco.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}